Tal com ho veu Carbo Culture, la natura ja fa una gran feina capturant CO2. ¿Potser el més innovador que podem fer és simplement ajudar-la?

Dada curiosa: el 70% del carboni que hi ha al cos d’un nord-americà mitjà prové del blat de moro.

El carboni és vida, però, malauradament, fem servir massa combustibles a base de carboni. Tot aquest CO2 acaba a l’atmosfera, elevant la temperatura del planeta. La Terra és l’olla plena d’aigua i nosaltres som la granota que està a punt de bullir. Abordar aquest problema requereix pensar amb rapidesa, però potser la solució sigui més simple del que creiem.

A més d’economista i emprenedora, la directora executiva de Carbo Culture, Henrietta Moon, també és capitana de vaixell. Té la calma necessària per afrontar tempestes ambientals de gran magnitud. El carboni atmosfèric és “el problema general”, diu, recordant els orígens de l’empresa juntament amb el seu cofundador, l’enginyer mecànic Chris Carstens. “Impacta en tot; en la seguretat global, la salut, la pobresa, la producció d’aliments… Per això vam decidir centrar-nos en el canvi climàtic”, explica.

Els cofundadors, Chris i Henrietta. Foto: Miikka Pirinen

Hi ha molt en joc, però ningú més està mirant de solucionar el problema? “Hi ha un grapat d’empreses que intenten fer-ho, nosaltres en som una”, diu Moon. No obstant això, altres empreses no són tan ambicioses. L’objectiu de Carbo Culture és haver capturat un milió de tones de CO2 al 2025. Després d’això, “el nostre objectiu és eliminar mil milions de tones de carboni de l’atmosfera cap a finals de la dècada”. ¿La seva arma preferida? El ‘biochar’ o biocarbó.

El biocarbó és carbó vegetal amb esteroides. Es forma quan la biomassa (materia animal i vegetal) es pirolitza sense oxigen. Durant el cicle natural del carboni, els materials orgànics es descomponen i al voltant de l’1% de l’element acaba a la terra. La resta s’allibera a l’aire en forma de gas. En interceptar aquest procés, Carbo Culture pot capturar entre el 50 i el 60% del carboni abans que acabi a l’atmosfera. El producte final és un BioCarboni funcional; el seu principal mercat emergent és el sector agrícola.

Biomassa i biocarbó. Foto: Miikka-Pirinen

El biocarbó és un bon mètode perquè els agricultors, sovint com a bocs expiatoris de la crisi climàtica, adoptin solucions respectuoses amb el planeta. Barrejat amb fertilitzant, el biocarbó alenteix l’alliberament de nutrients, ajudant a reduir l’eutrofització de les vies fluvials circumdants, prevenint problemes com la proliferació d’algues tòxiques. Donar al bestiar entre l’1 i el 2% de biocarbó barrejat amb el seu aliment regular ajuda a assentar l’estómac, reduir les emissions de metà i millorar el seu microbioma intestinal; és a dir, vaques més grans i més saludables.

Algunes pràctiques agrícoles poden causar un caos entre els microorganismes del sòl. L’addició de biocarbó en terres no cultivables de menor qualitat crea sòls que faciliten l’intercanvi de nutrients entre les plantes i els organismes microbians. Això anima tot el microbioma, transformant els camps estèrils en espais de cultiu viables. Un sòl feliç produeix plantes més saludables, que després devoren carboni de manera més eficient, tal com fa la natura. També redueix els nivells atmosfèrics d’òxid nitrós, que també contribueix de manera significativa a l’escalfament global.

El millor és que el biocarbó pot mantenir el carboni estable a terra durant uns mil anys, sense necessitat de canviar-lo, ¡una cosa menys de la qual preocupar-se!

L’equip de Carbo Culture. Foto: Miikka Pirinen

“Hem construït una instal·lació pilot d’I + D a Califòrnia, que hem pogut ampliar fins a 8 vegades”, diu Moon amb entusiasme. La instal·lació ha estat fonamental per garantir que el biocarbó estigui a l’altura de les circumstàncies: “Hem provat la tecnologia, sabem que funciona”, assenyala.

La idea en si no és nova.Cap al 500 a.C., les tribus amazòniques utilitzaven carbó vegetal per crear una capa superior de terra més saludable i regenerativa, la qual cosa els permetia conrear enmig d’àrees forestals que d’altra manera serien infèrtils. El desafiament de Carbo Culture és portar una versió actualitzada d’aquesta pràctica a les masses. “La construcció d’una instal·lació comercial és l’obstacle més gran”, explica Moon.

La tecnologia de l’empresa consisteix en un reactor de biomassa portàtil. Això estalvia el transport de tones de residus orgànics a una planta de processament, la qual cosa ajuda a reduir encara més les emissions de CO2.

Fer que el biocarbó sigui homogeni i fiable no és tasca fàcil, utilitzant diverses matèries primeres de biomassa (ossos de préssec, closques de nous, blat de moro, etc.). Obtenir una captura de carboni constant a partir de materials mixtes és com intentar llançar un dau 1.000 vegades seguides i que aparegui el mateix número. No obstant això, el reactor és capaç de processar aquests diversos materials d’origen.

La cooperació és clau per superar els imprevistos. “No és fàcil treballar a distància. Però el nostre equip ho està fent molt bé, estan molt motivats. A causa de la pandèmia, hem patit molts retards. Va passar molt temps abans que se’ns permetés o poguéssim reprendre la remodelació de la instal·lació pilot, perquè la gent tornés a treballar-hi”, diu Moon.

Amb un objectiu tan urgent, el futur va haver de passar a un segon pla durant un temps: “Tot el finançament climàtic es va congelar durant mesos mentre nosaltres [com a planeta] miràvem d’esbrinar què estava passant”, recorda Moon. “L’equip se les ha arreglat per ser resistent, ha estat súper adaptable.”

AccióAtlas: Encara queda feina per fer, però ajuda tenir la major quantitat possible de persones a bord. “Estem creant una base de dades comunitària per a voluntaris, experts públics, professors universitaris, perquè tothom pugui aportar les habilitats que tingui.” Segueix Carbo Culture a Twitter per consultar les seves novetats i podcasts.

És traductora i guionista convertida en periodista.