T’imagines un món on els veïns dissenyessin els barris per satisfer les seves pròpies necessitats, en lloc d’alimentar els beneficis de les immobiliàries?

Aquest és el món que We Can Make –una col·laboració entre el Knowle West Media Centre, un centre d’art digital i innovació social de Bristol (Regne Unit), i White Design, un guardonat estudi d’arquitectura– està intentant crear amb el seu projecte d’habitatge liderat pels mateixos ciutadans. We Can Make treballa amb els residents de Knowle West, al sud de Bristol, localitzant microespais –com ara patis i jardins– on es puguin construir habitatges assequibles per i per a la gent de la zona.

La iniciativa “va sorgir de la necessitat i la frustració de la gent” davant d’un sistema que deixa moltes persones atrapades en una terra de ningú, en paraules de la seva cofundadora, Melissa Mean. Com subratlla Mean, per accedir a un habitatge assequible avui dia “et veus obligat a demostrar desesperadament que tens dret a un habitatge social, o has de pidolar, demanar prestat i robar per posar la major part dels teus diners en un dipòsit”. Havent estudiat els greus problemes del sistema, els fundadors de We Can Make es van reunir per trobar-hi una solució pràctica.

En les seves pròpies paraules, “en lloc de limitar-se a dissenyar habitatges com a productes, We Can Make se centra a repensar el marc legal, financer i polític perquè els ciutadans, utilitzant els seus propis actius i coneixements, es puguin convertir en promotors”. Centrant-se en els “microespais”, recuperen terrenys no utilitzats que solen estar “fora de l’abast de la indústria promotora convencional i fins i tot de les autoritats locals, a causa de la seva mida petita, la seva distribució dispersa i la diversitat de propietaris”. Els propietaris dels terrenys –sovint famílies– accepten que part del seu jardí, per exemple, s’utilitzi com a solar. A continuació, l’ajuntament transfereix el terreny a un fons comunitari de terres i la comunitat local estableix les normes de desenvolupament i ús del terreny.

Melissa Mean

Treballant a “escala superlocal”, We Can Make ha simplificat i estandarditzat el desenvolupament immobiliari –des de la gestió del terreny fins al disseny, el finançament i la construcció–, reduint així la complexitat, el risc i els costos tradicionals associats al lliurament d’habitatges. Al taller local de Knowle West, l’organització completa la fabricació in situ de nous habitatges, combinant tecnologies de fabricació digital d’avantguarda i materials naturals locals. Com subratlla Mean, “la construcció és el sector menys digitalitzat del món just per sobre de l’agricultura: es tracta d’una gran oportunitat. El patró habitual en el desplegament de la innovació tecnològica és que els grans arriben, roben els llocs de treball i s’empassen tota la resta. Però nosaltres estem posant les eines en mans de la comunitat i descentralitzant per fer créixer les nostres pròpies feines i llars”.

Per democratitzar de debò el desenvolupament, We Can Make només treballa amb mètodes moderns de construcció: no hi ha grans grues ni interminables làmines de vidre, sinó peces de fusta que es poden muntar in situ o lliurar-se mitjançant una furgoneta de transport o una bicicleta elèctrica. Des del revestiment fins a les finestres i les portes, tot és personalitzable i fàcil de construir perquè els residents locals puguin adaptar les peces i mantenir-les. La construcció d’un actiu comunitari –en lloc d’un producte tancat– acaba amb la tendència de la indústria de la construcció d’habitatges insostenibles que simplement els demoleix al final del cicle de vida. “La nostra estratègia consisteix a millorar, modificar i adaptar les infraestructures existents, densificant els barris en lloc de demolir les cases i construir-ne de noves”, afirma Mean.

No és estrany, doncs, que els immobles de We Can Make siguin també molt sostenibles. Els seus dos primers habitatges, amb un baix nivell d’emissions de carboni, són un 50% més eficients que els habitatges convencionals de maó, i els costos de funcionament són un 20% millors que els estàndard. De fet, el seu prototip de casa –la unitat TAM– té 36 metres quadrats i es va construir amb els mateixos estàndards que una casa normal en dotze setmanes a partir de fusta i palla comprimida i picada, implicant els veïns com a part de l’equip de construcció.

En localitzar la producció i posar al capdavant les comunitats locals, We Can Make està demostrant que l’habitatge pot ser gestionat per les parts interessades, que no només creen habitatges assequibles, sinó que també impulsen la cohesió social i l’economia local. Com subratlla We Can Make, “situar els ciutadans al centre de la inversió en nous habitatges mitjançant el ‘crowdsourcing’ del capital –terra, mà d’obra i diners– representa que els beneficis poden tornar al sistema en forma de més habitatges assequibles i d’un dividend comunitari que es pot gastar en les prioritats compartides dels veïns, des de la millora dels espais verds fins al finançament de les instal·lacions locals i el suport als treballadors joves”.

Només a la zona de Knowle West, We Can Make ha localitzat gairebé dos mil microespais prou grans per construir-hi habitatges d’un o dos dormitoris. Mean afirma que només desenvolupar el 10% d’aquests emplaçaments ja representaria una nova i important oferta de sòl en mans dels ciutadans. La iniciativa va aconseguir finançament de Power to Change i de la Nationwide Foundation el 2018 per iniciar el projecte pilot a Knowle West i han construït els seus dos primers habitatges el 2020-21. Ara tenen previst un programa de desenvolupament d’entre 10 i 20 habitatges cada any. També tenen plans per ampliar el taller de fabricació. Els responsables de la iniciativa pretenen replicar la idea de We Can Make a altres barris, però no a gran escala. Mean explica: “La gent ens diu “això podria ser massiu”, però per a mi, la pròxima cosa gran que farem seran un munt de coses petites. L’habitatge comunitari és un moviment en creixement i la seva riquesa rau en la diversitat; la seva escala també estarà en la seva diversitat”.

AccióAtlas: We Can Make vol aplicar el seu model a diversos llocs, així que si tens una idea, un lloc o un barri on aplicar-la, per què no intentes adaptar-hi la seva visió comunitària?

?️ Esdeveniment Atlas: Coneix la Melissa Mean de We Can Make al festival Fixing the Future.