El barri més dens d’Europa, campió de l’autenticitat i la diversitat, està començant a explicar la seva pròpia història en la seva primera òpera comunitària col·lectiva.

El Gran Teatre del Liceu, un dels teatres d’òpera més prestigiosos del món, obre les seves portes de bat a bat a tot el barri, convidant els veïns a franquejar els seus murs imponents i a explicar la seva pròpia versió del barri del Raval en forma d’òpera. La llibretista Victoria Szpunberg encara tremola davant del desafiament: “Com fas dialogar un barri que és absolutament ingovernable, inclassificable, eclèctic, amb un llenguatge com el de l’òpera, ple de codis tradicionals i de premisses formals que han variat molt poc al llarg dels anys?”.

El Raval de Barcelona és tan dinàmic que s’ha convertit en un verb –ravalejar– tan polifacètic que roman obert a la interpretació: ser part d’alguna cosa nova, compartir l’emoció, sigui quina sigui l’experiència en el seu laberint de carrers. Desafiant la gentrificació i l’homogeneïtzació, aquest barri combatiu té una profunda tradició associativa i fomenta un esperit rebel de diversitat, on els veterans es barregen amb els nouvinguts. El barri acull una àmplia comunitat d’immigrants; la meitat dels seus 50.000 veïns procedeixen de 125 països i parlen 40 llengües.

En un extrem d’aquest barri, a mig camí de la Rambla, el Gran Teatre de Liceu s’ha estat arriscant amb les seves primeres experiències d’òpera comunitària, totes amb participació d’escoles. Fa poc, va fer un pas més en comptar amb alumnes de tot Catalunya que van participar a El monstre al laberint, de Jonathan Dove, que connecta l’experiència del laberint de Teseu amb la difícil situació dels immigrants d’avui, i el salvatgisme del minotaure amb la política. Però amb la nova línia de producció OPERA PRIMA i el suport addicional del projecte europeu TRACTION, el Liceu s’endinsa ara en aigües més profundes.

El Liceu està començant a explorar la co-creació, reunint associacions de veïns, institucions i ciutadans en un projecte conjunt que consisteix a escriure i produir una òpera. Una òpera contemporània, on el Raval és el protagonista. El teatre vol que el Raval ocupi el Liceu, tal com el Liceu ocupa al Raval. Els professionals treballaran amb aficionats per compondre una producció que involucri i desenvolupi el talent local no només en la dramatització, la música i les cançons, sinó també en el vestuari, l’escenografia, la fusteria, la pintura, el maquillatge, la perruqueria i la tecnologia digital.

Per a Irene Calvís, responsable de programes socials del Liceu, el canvi implicarà que els professionals del Liceu reinventin el seu procés de producció tradicional submergint-se en la col·laboració. Mentre la llibretista s’entrevista amb figures anarquistes clau per desenvolupar el seu guió, els artistes gràfics es reuneixen amb estudiants i afectats per paràlisi cerebral per crear cartells i targetes, els dissenyadors de vestuari s’acosten a les ex treballadores sexuals per dissenyar vestits, i el compositor reuneix no menys d’onze cors locals perquè cantin junts per primera vegada.

Tots ells estan desenvolupant sinergies que desembocaran en futures actuacions, en una aventura sense precedents. “Ens comprometem amb persones amb realitats molt diferents, molt complexes, on t’has d’adaptar i has de respectar”, diu Calvís. “Estem descobrint amb ells, amb molta cura i molta atenció.” El personal del Liceu ha estat treballant amb centenars de veïns del Raval, i tenen la intenció d’“incloure’ls a tots”, particularment els que no pertanyen a cap xarxa social i estan en risc d’exclusió.

Els interessats tenen fins a l’octubre del 2021 per acostar-se als col·legis del Raval, biblioteques, centres de salut o al propi Liceu i oferir la seva participació. Però el temps corre i el guió s’acosta a la seva fi. A partir de mesos d’entrevistes, la dramaturga Victòria Szpunberg ha identificat un filipí modest i treballador com a protagonista d’una trama que sorgeix d’un “fet completament inesperat” en un carrer i que repercuteix en tot el barri.

La Gata Perduda és una història en català que incorpora diverses llengües, plena de fantasia i misteri, on Szpunberg ha “intentat captar aquest caràcter ingovernable en un llibret que és de vegades grotesc, de vegades molt tendre…”. Arnau Tordera, cantant i compositor d’aquesta òpera en dos actes que obrirà la temporada del Liceu a l’octubre del 2022, ha revelat que el corrent subjacent de la música clàssica sorgirà amb les diverses veus dels cors i es desbordarà per la rumba catalana, el hip hop, el rap, el rock, el punk i la música urbana i ètnica.

“Estem molt contents que el Liceu ‘ravalegi’ més que mai”, diu Òscar Esteve, director de la fundació Tot Raval que va encunyar el verb. Però això no és tot. Si bé és la primera vegada que el Liceu co-crea una producció comunitària, això és només el començament. Gràcies a la iniciativa OPERA PRIMA i al projecte TRACTION, en col·laboració amb programes a Irlanda (Òpera Nacional d’Irlanda) i Portugal (Sociedade Artística Musical de Pousos), el Liceu produirà una nova òpera cada tres anys amb diverses comunitats de Catalunya.

AccióAtlas: Si vius al Raval, participa contactant amb les biblioteques locals i als centres de salut. Tambbé pots sentir com va sorgir el projecte, veure com es va fer el carteil i descobrir més coses sobre el futur de l’òpera comunitària a Europa.

Escriptora ‘freelance’.