Els exàmens no són gaire motivadors. Però submergir-se en un article sobre moviments civils, en un projecte sobre canvi climàtic o en un experiment curiós pot ser-ho. 

“Els nens tendeixen a motivar-se amb la curiositat, amb allò que els interessa o els apassiona. Alliberar-se dels exàmens significa poder-hi aprofundir i enriquir-se.” Ann Cook

Fa dues dècades, una coalició d’escoles públiques de l’estat de Nova York es va fundar amb el convenciment que, en lloc de basar el futur d’un nen en uns pocs exàmens, hi havia una altra manera de reflectir el que realment saben i poden fer. L’aprenentatge és complex i important, de manera que les avaluacions també ho haurien de ser.

Des d’aleshores, el New York Performance Standards Consortium ha abolit les proves estandarditzades en 38 escoles i iniciat un sistema alternatiu d’“avaluació del rendiment” reconegut a nivell nacional, el que demostra que els examinats poden transformar-se en aprenents actius.

Darrere del Consortium de la Ciutat de Nova York es troba Ann Cook, qui creu fermament que “els nens no són notes”. Cook també va ser fundadora de Urban Academy High School, una escola pública de Nova York coneguda per una forma d’ensenyar que ajuda als nens a desenvolupar la seva pròpia perspectiva basada en l’evidència.

Curiosament, també és autora de tres sèries de llibres per a nens, incloses les Monster Series, il·lustrades pel llegendari Sir Quentin Blake. Cook ha acompanyat infants en edat escolar des dels anys setanta.

Els inicis del Consortium es van formar a mitjans dels anys 90, quan el comissionat d’educació estatal va acordar atorgar una exempció a un grup d’escoles que havien estat utilitzant “avaluacions de rendiment”, en lloc dels Regents Exams estandarditzats, en quatre o cinc assignatures de batxillerat. Les escoles atorgaven diplomes als estudiants que podien demostrar el que sabien en forma de projectes, treballs, presentacions, experiments i experiències conegudes com tasques d’avaluació basades en el rendiment o PBATs (‘Performance-based Assessment Tasks’).

Arreu dels Estats Units, educadors i pares han denunciat durant molt de temps l’excés d’exàmens i les limitacions que han imposat a el pla d’estudis i a la cultura escolar. Cook vol que tots siguem crítics davant aquests exàmens: “És molt important que enfoquem de manera diferent la responsabilitat i l’avaluació”, ens diu. “Els exàmens són limitats i estan molt determinats pel codi postal, el lloc on vius i si els teus pares tenen suport financer. Els seus recursos determinen en gran mesura com li va a l’alumne en les proves, perquè els estudiants poden rebre acompanyament.”

Cook explica que els exàmens exclouen l’oportunitat que els alumnes segueixin temes que realment els interessen. “No estic parlant de lliurar el pla d’estudis als nens! Però no necessitem una prova de llapis i paper (o en un ordinador) per saber si els joves estan aprenent. Podem deduir-ho pel que els estudiants poden explicar i escriure, i per les preguntes que plantegen. Això té moltes més probabilitats de derivar en un sistema educatiu positiu.”

Una educació dinàmica és beneficiosa per a tothom, ja que els estudiants tenen l’oportunitat real de sentir-se orgullosos de la seva feina i els mestres aprenen més sobre les necessitats acadèmiques dels seus estudiants i poden dissenyar un pla d’estudis més creatiu, socialment just i culturalment rellevant. Mentrestant, els estudiants es comprometen més i es mostren més interessats a l’escriure sobre temes com “Per què va sorgir el Moviment de Drets Civils?” o en fer un experiment sobre “L’efecte del volum d’aigua en el creixement dels peixos de colors”.

Cook destaca que dedicar-se molt als exàmens atura la creativitat, o fins i tot pitjor. “Amb les proves estandarditzades, si una cosa com el canvi climàtic no és important per a les persones que fan les proves, no se’ls ensenyarà als alumnes i no podran aprendre a salvar el planeta.”

Afegeix que les eleccions nord-americanes del 2020 són un bon exemple de com d’important és que l’educació no passi per alt aquestes coses. “Una de les raons per les quals Biden ha tingut èxit han estat els joves. Biden està parlant de temes com la ciència per fer front amb la pandèmia, tractant els immigrants d’una manera molt més humana i tots aquests són temes que preocupen els joves.”

Avui, gairebé 30.000 estudiants assisteixen a les 38 escoles secundàries públiques del Consortium a la ciutat de Nova York, Rochester i Ithaca, i amb bons resultats: un percentatge més alt d’estudiants del Consortium s’inscriu en universitats en comparació amb els estudiants d’altres escoles públiques de Nova York.

Però és l’èxit dels estudiants més vulnerables el que fa que els resultats del New York Performance Standards Consortium siguin tan impressionants. En general, les escoles del Consortium atenen un percentatge més alt d’estudiants afroamericans, llatins, amb necessitats especials i de baixos ingressos que les escoles públiques de la ciutat, i tenen una taxa de deserció més baixa que les escoles de la ciutat.

Si volem arreglar el futur, els infants realment necessiten aprendre a utilitzar bé la ment. A mesura que avancem cap al temps inestable que s’acosta, una cultura col·laborativa, una educació flexible i una resposta àgil només poden aportar coses bones.

AccióAtlas: Aquí tens un exemple d’un pla d’estudis desenvolupat en col·laboració pels mestres del Consortium, en un esforç per ensenyar millor durant la pandèmia.

EsdevenimentAtlas ► Ann Cook parlarà al “Fixing the future – Education edition” el dijous 19 de novembre a les 18 h. Assisteix en directe aquí.