Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un projecte de storytelling que situa en el mapa projectes culturals i creatius amb vocació social, i als artistes, col·lectius i col·laboradors que hi ha al darrere.

Atlas of the Future està molt satisfet de contar amb la col·laboració del Goldsmiths Institute of Creative and Cultural Entrepreneurship i del British Council Creative Economy.

“Gràcies al confinament, hem estat testimonis de l’aparició de gran quantitat de persones creatives que utilitzen les xarxes socials per a la producció i la distribució del seu treball.” Xuman

Has vist algun cop un presentador d’informatius explicant les notícies tot rapejant? Doncs dóna un cop d’ull a Journal Rappé, uns informatius conduïts per un duo de hip-hop senegalés. Són educatius i divertits alhora.

Es tracta d’una idea senzilla, executada hàbilment: agafes algunes de les notícies més importants, els poses ritme i et vesteixes amb americana i corbata. Els rapers i activistes Makhtar ‘Xuman’ Fall i Cheikh ‘Keyti’ Sene fan hip-hop des de fa més de vint anys, però ara les seves lletres tracten temes d’actualitat per al públic senegalès i dels països propers.

Journal Rappé s’inspira en una estimulant combinació de llegendes de la música i de l’activisme polític com Public Enemy, Bob Marley, Nelson i Winnie Mandela, Cheikh Anta Diop o Malcolm X. L’objectiu és “connectar els joves –particularment els aficionats al hip-hop– amb l’actualitat, aconseguir que s’interessin per la política i s’hi impliquin”.

Diuen que són aquí per “superar els límits, redefinir les normes, unir diferents mons”. Volen convertir-se en “perioartistes”, fer que les notícies siguin una altra cosa. Rapegen en francès i wòlof (llengua autòctona predominant al Senegal), aporten humor i parlen sense embuts dels temes més rellevants del país. Els seus vídeos han estat reproduïts més de 22 milions de vegades.

La idea va sorgir del raper Xuman al 2012, durant les eleccions presidencials del Senegal. Després de mesos de manifestacions, detencions i morts, Abdoulaye Wade perdia la presidència. En Xuman va voler aprofitar aquella onada d’optimisme: “Vam crear Journal Rappé per mantenir aquell impuls de compromís cívic que, per a molta gent, es va convertir en una onada d’esperança”. En Keyti ​​i ell havien donat suport al col·lectiu Y’en a Marre, que protestava contra la manca de lideratge al Senegal i havia aconseguit que, des del 2011, els joves votessin. Donat que ja eren artistes de hip-hop consolidats, incorporar la política a les seves lletres semblava un pas natural.

Malgrat tot, els canals de televisió senegalesos no ho veien així. Després de tres mesos intentant aconseguir un espai a la graella televisiva, Xuman i Keyti ​​van decidir buscar altres vies per donar a conèixer la seva feina. L’abril del 2013 van publicar el seu primer capítol a YouTube. I al Senegal ho van petar: més de 140.000 espectadors han vist els primers quatre minuts d’aquest rap.

Unes hores més tard sonava el telèfon. Un canal de televisió els oferia un contracte i Journal Rappé aconseguia un espai de 10 minuts després dels informatius de divendres a la nit.

Donar-se a conèixer a través de YouTube, en lloc de fer-ho a la televisió tradicional, no només va deixar intacta la seva llibertat creativa, sinó que va posar de manifest com els mitjans de comunicació poden incidir en la política. “Som un dels molts exemples de com es poden utilitzar les actuals plataformes per fer sentir la teva veu i eludir les vies de comunicació tradicionals. Si Internet continua sent gratuït per a tothom, serà una eina essencial perquè emergeixin noves formes de ciutadania i democràcia, però també un mitjà per alimentar i mostrar la creativitat humana. A Internet s’està desenvolupant una nova cultura, que té un gran impacte en la nostra vida quotidiana.”

Als informatius de Journal Rappé no hi ha cap tema prohibit. El Xuman i el Keyti ​​parlen de tot: des de terrorisme fins a educació, passant per religió o homosexualitat, malgrat que alguns d’aquest temes són encara molt sensibles al Senegal.

També els seus formats tenen ganxo. A la tercera temporada de Débat rappé, Xuman i Keyti van mantenir una conversa de 7 minuts, amb el seu peculiar estil, sobre la controvertida decisió del govern senegalès de col·laborar amb l’Aràbia Saudita en la lluita contra el terrorisme.

En el següent vídeo podeu veure què passa quan sis artistes de hip-hop debaten sobre política internacional:

Es tracta de “trencar codis”, diu Keyti. “Estem convençuts que al Senegal, innovació i versatilitat són necessàries per trobar vies per establir una democràcia forta i que el país es desenvolupi.”

I no només el Senegal està preparat per a aquesta nova manera de fer periodisme. El 2015, Xuman i Keyti ​​van posar en marxa Journal Gbayé a Costa d’Ivori i, més tard, a Mali i el Camerun. “A la llarga, voldríem veure Journal Rappé a tants països com sigui possible. Seria un indicador que els joves i la gent que viu al marge de la societat s’estan implicant en política. El nostre somni llavors seria crear una plataforma o una xarxa d’informació cívica on es muntin associacions entre persones amb diferent bagatge cultural, ètnic i socioeconòmic.”

Segurament el seu èxit és resultat d’una combinació única d’aptituds, coneixements i manca de por, però també d’una actitud d’inclusió, d’escoltar les diferents veus implicades. “Tots dos entenem el projecte com una aventura humana i tots els que hi participen comparteixen aquesta visió. Les idees, els suggeriments i les crítiques provenen de totes bandes, i tots ens exigim el millor de nosaltres mateixos en benefici del projecte.”

Journal Rappé és molt més que fer que les notícies siguin divertides. Es tracta de construir un futur col·lectiu en el qual ens preguntem constantment com aconseguir una democràcia real. “La cultura porta l’ADN del futur. Ens parla de nosaltres mateixos i del nostre passat, però també ens permet preparar-nos i (re)modelar el futur. A l’hora de construir aquest futur, cada artista és un maó i la creativitat col·lectiva és el ciment que ens manté units. La cultura i la creativitat ens encoratgen a qüestionar el món, desaprendre, inventar i reinventar allò que ha de venir, amb l’esperança que sigui millor per a tothom.”

“Les darreres dues o tres dècades han demostrat que la democràcia està en risc a molts països del món, fins i tot en aquells amb una llarga tradició democràtica. Necessitem renovar la democràcia i tenir en compte les noves reivindicacions de la gent en general i de col·lectius específics. Per aconseguir nous models de democràcia caldrà, per tant, inclusió i creativitat. El món haurà de pensar d’una altra manera.”

Xuman ens revela que estan mirant de seguir produint i donant suport a iniciatives creatives malgrat el coronavirus. “Encara que aquí la pandèmia està sent menys mortal que a la resta del món, estem patint el seu impacte i ens veiem obligats a quedar-nos a casa per treballar. Hem participat en diverses campanyes de conscienciació sobre la malaltia: cançons, videoclips, anuncis, reunions virtuals i debats.”

Xuman i Keyti també han col·laborat amb African Creative Action Network (ACAN), Africans Rising for Justice, Peace & Dignity i ActionAid per crear una edició especial dedicada al medi ambient: The Ecological Question in Africa. “Sense polítiques ecològiques responsables”, diu Xuman, “els nostres governants afavoreixen l’empobriment.”

AccióAtlas: Subscriu-te al canal de YouTube de Journal Rappé per veure’ls en acció i segueix-los a Twitter i Instagram.

Amant de la natura tant com de les paraules. Estratega i ‘copywriter freelance’ especialitzada en persones i empreses preocupades pel futur. Li agrada tant llegir que ho fa fins i tot mentre camina.