Curridabat atorga la ciutadania a les abelles i els seus companys pol·linitzadors, millorant també la qualitat de vida dels seus residents humans.

Les abelles són essencials per a la vida humana. Sense aquestes treballadores incansables, no tindríem fruites ni verdures a taula i no podríem alimentar els animals que consumim. A més, no gaudiríem d’una mel deliciosament antibacteriana. Malauradament, aquests petits amants del pol·len de ratlles negres i grogues estan disminuint arreu del món.

Quan Curridabat era només un suburbi desconegut de la capital de Costa Rica, San José, les reunions del seu Concejo Municipal se centraven en temes com l’aigua potable i no hi havia espai per a l’ambientalisme, com recorda Irene García, enginyera en biotecnologia i assessora de l’Alcaldia. El benestar de les abelles no era a la llista de prioritats del Concejo.

Després, es va produir un canvi revolucionari que va portar la ciutat a l’escenari internacional. L’exalcalde Edgar Mora i el seu equip van decidir “ampliar la nostra definició del que és un ciutadà de Curridabat” i reconèixer els pol·linitzadors “com a habitants nadius de la ciutat”, explica García.

Construïnt un dolç futur per a tots.

Aquest esforç imaginatiu va representar per als humans deixar de competir amb la natura per l’espai i els recursos, i el benestar d’aquesta última finalment es va considerar necessari perquè els primers prosperessin. La protecció de la natura era ara una prioritat en tots els plans de desenvolupament urbà de Curridabat.

Però, com convèncer 65.000 habitants perquè acullin cada abella, ratpenat i arna com si fossin un dels seus?

L’administració els va explicar primer que els pol·linitzadors són “els grans productors de plantes, arbres i, en última instància, de terra” necessaris perquè els centres urbans prosperin. I hi ha molts pol·linitzadors a Curridabat, que acull 15 espècies d’abelles, 69 de papallones, 4 de colibrís i 8 de ratpenats.

Segons García, cap govern municipal pot compensar els pol·linitzadors pels serveis gratuïts que ofereixen a la població humana, perquè el seu treball afecta des dels aliments, la regulació del clima i la depuració de l’aigua fins al paisatge i la salut mental.

Segons la FAO, el valor estimat dels serveis dels ecosistemes del món és de 125 bilions de dòlars, mentre que Tijjani Muhammad-Bande va afirmar que els pol·linitzadors per si sols aporten 577.000 milions de dòlars en producció d’aliments a l’economia mundial. Perquè te’n facis una idea, la indústria tecnològica mundial té un valor aproximat de 5 bilions de dòlars aquest 2021.

Tot i que la natura regala grans beneficis a la nostra societat cada dia, pocs governs opten per retre comptes quan prenen decisions sobre polítiques públiques i inversions. I la urbanització encara és una de les grans amenaces per a la biodiversitat.

Residents humans i alats treballen junts als jardins comunitaris.

El 2015, Curridabat va donar un cop de timó i es va rebatejar com a Ciudad Dulce perquè els residents i visitants, humans i d’altres espècies, sabessin que els pol·linitzadors urbans trobarien refugi aquí.

El Pla Estratègic Municipal més dolç de Costa Rica reinventa el desenvolupament urbà al voltant de cinc pilars: biodiversitat, infraestructura, hàbitat, convivència i productivitat. En cadascuna d’aquestes àrees, la prioritat és “aconseguir un canvi tangible a través de canvis en la manera en què els ciutadans experimenten el seu entorn”. Pensa com un ciutadà de la natura a Curridabat i et sentiràs com peix a l’aigua.

Curridabat tracta els espais verds com a part de la seva infraestructura. Els pol·linitzadors i les persones treballen junts als horts urbans per produir fruites i verdures fresques. Tenen cura dels arbres que s’hi planten per promoure la regeneració de la terra i un aire més net. Es creen noves àrees verdes específicament per atendre les necessitats dels grups vulnerables. L’administració no considera Ciudad Dulce com un projecte, sinó com una nova visió del desenvolupament urbà.

Com ens diu Irene García:

“Hem d’adoptar un model que tingui en compte tots els humans, les plantes i els animals que conviuen en l’àmbit urbà. Els que estan interconnectats prosperen.”

Encara que Costa Rica és una nació relativament petita que representa al voltant dl 0,03% de la superfície de la Terra, acull més del 5% de la biodiversitat del planeta, la qual cosa el converteix en un dels 20 països amb més biodiversitat del món, i de les 500.000 espècies que hi ha a Costa Rica, unes 300.000 són insectes. A més, el govern va prometre aconseguir zero emissions per al 2050.

No obstant això, San José continua sent un nucli urbà densament poblat i ple de ciment que té poc a veure amb les paradisíaques platges i boscos que els turistes vénen a explorar a la resta del país. És per això que Curridabat es va convertir en un biocorredor interurbà que ofereix un pas segur i refugi per a la vida silvestre, a més del seu valor paisatgístic per a les persones.

El programa educatiu Aula Dulce anima els residents humans a què coneguin els seus veïns alats i els ajuda a sentir-se en harmonia amb la natura, i el catàleg gratuït ‘Guía de Plantas Dulces’ els ensenya com cultivar plantes aptes per als pol·linitzadors. Mentre caminen pels parcs de Curridabat, poden escanejar el codi QR d’una planta per esbrinar-ho tot d’ella i també poden oferir-se com a voluntaris per ajudar a mantenir les colònies de pol·linitzadors.

El pla Aula Dulce de Curridabat va rebre fons del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides i el seu enfocament biofílic va valdre a aquest suburbi diversos premis, com el de Millor Pla de Ciutat del Congrés per al Nou Urbanisme (CNU), el Premi Wellbeing Cities de NewCities i el Premi Internacional de Guangzhou a la innovació urbana.

García ens explica que els majors èxits de Ciudad Dulce es poden trobar en “el benestar i la felicitat” que s’estenen pel veïnat com la mel sobre una torrada. La qualitat de l’aire i els espais verds no són els únics que milloren, l’ànim també s’eleva gràcies a una millor col·laboració i a les activitats comunitàries.

“És l’‘efecte dolçor’, que abasta des d’una major consciència i empatia amb la natura, fins a adoptar la dolçor i la tendresa com un aspecte de les relacions humanes.”

La Ciudad Dulce està construint un Centre d’Intel·ligència en Biodiversitat per estudiar maneres més dolces de reimaginar les nostres ciutats i divulgar la manera d’implementar-les. Volen experimentar amb nous models i generar informació que ajudi a altres ciutats a prosperar en harmonia amb la natura.

AccióAtlas: García diu que cada petita decisió compta. Pensa en tu mateix com a part de l’ecosistema. En lloc de preguntar-te com ajudar els pol·linitzadors, pregunta’t “Com puc aportar valor al planeta en lloc de sostreure’l?”

Et pica la curiositat? Descobreix els projectes sobre abelles que hem publicat a l’Atlas.