Protegint els oceans de xarxa en xarxa

Bureo
Xile (Concepción)

Bureo allibera els oceans de la forma més mortal de contaminació plàstica en convertir les xarxes de pesca en ulleres de sol o jocs Jenga.

 

En els darrers 10 anys, els éssers humans hem produït més plàstic que en tot el segle passat i una gran part acaba a l’oceà (uns 10 milions de tones cada any). Si seguim a aquest ritme, els experts estimen que pot haver-hi més plàstic que peixos nedant al nostre estimat Planeta Blau cap al 2050.

Afortunadament, al mar també hi ha molts guerrers dels residus com Kevin Ahearn, Ben Kneppers i David Stover, que van fundar Bureo l’any 2013. Aquests tres surfistes nord-americans es van enamorar de la costa xilena i van crear la seva ‘startup’ a Concepción per ajudar a aturar un dels més grans culpables de la contaminació plàstica de l’oceà: les xarxes de pesca.

Els residus de “pesca fantasma” (aparells de pesca abandonats, perduts o llençats, incloses xarxes, línies i cordes) poden no ser tan coneguts per l’urbanita conscient del medi ambient com les palletes, les anelles dels ‘packs’ de cervesa i les bosses de plàstic. No obstant això, constitueix aproximadament el 10% del plàstic que hi ha als nostres oceans i el 46% de la gran illa de residus del Pacífic, amb efectes tràgics.

Segons WWF, els aparells de pesca fantasma són “la forma més mortífera” del plàstic per a la vida marina, ja que acaba amb la vida salvatge i danya hàbitats naturals clau com els esculls de coral a un ritme extraordinari. Un rècord encara més sorprenent si es té en compte que les xarxes de pesca de plàstic existeixen des de fa només 40 anys.

Fishing net on beach

L’equip de Bureo es va adonar de que, sovint, aquesta situació no és simplement culpa dels pescadors, sinó més aviat el resultat de la manca d’infraestructura de les comunitats costaneres per desfer-se de manera adequada de les seves xarxes a la fi del seu cicle de vida.

Decidits a “protegir les onades” (que es diuen, ho has endevinat, ‘bureo’ en maputxe), van crear un programa d’incentius per recollir, netejar, classificar i reciclar les xarxes de pesca en el seu material NetPlus, que no és tècnicament nou.

Paguen als pescadors per retornar les xarxes que ja no es poden fer servir i els treballadors locals classifiquen i processen les xarxes rebutjades, que després s’envien a la planta de reciclatge per a convertir-les en ‘pellets’. Finalment, venen NetPlus a empreses (com ara Patagonia, que té la filosofia de no causar danys innecessaris) que volen reduir l’ús de plàstic verge i busquen alternatives més sostenibles. Economia circular en la seva màxima expresió.

Convertir les deixalles de la pesca en diners en efectiu no és fàcil. En Ben va passar 2 anys treballant amb pescadors i científics, investigant una manera de recollir i processar adequadament les xarxes i eliminar els problemes de gestió de deixalles per a les comunitats pesqueres. En declaracions a The Guardian, en David explica que, a causa del seu estat “barrejat i degradat”, el plàstic oceànic no és del tipus que es pot reutilitzar fàcilment en productes d’alt valor. I cada vegada que s’associen amb un nou producte, pot portar molt de temps descobrir com incorporar NetPlus en la seva línia.

Avui, les antigues xarxes de pesca es converteixen en cadires d’oficina, ulleres de sol, aletes de busseig, monopatins, barrets i, fins i tot, un dels jocs de Jenga més respectuosos amb l’oceà. Amb blocs inspirats en la vida marina amenaçada, Jenga Ocean anima els jugadors a “salvar els animals” i a aprendre més sobre l’impacte perjudicial que tenen les xarxes de pesca llençades al mar. Calen més de 2 metres quadrats de xarxes per fabricar un d’aquests jocs.

Jenga game on beach

Bureo s’ha expandit a noves costes: ara l’equip col·labora amb comunitats pesqueres de tot Sud-amèrica. Fins avui, han alliberat aproximadament 1,5 milions de quilos de xarxes. El pes de 280 elefants africans adults o de 72 camions de bombers!

Surfer as sunset Chile

Afortunadament per a l’oceà, creatius, dissenyadors i emprenedors d’arreu del món estan trobant maneres de crear productes més sostenibles i d’incorporar materials reciclats. Des de roba de fongs fins a marro de cafè convertit en tasses, les alternatives per eliminar deixalles estan més al dia que mai. Tot i que el flux de plàstic s’ha d’aturar en el seu origen, aquestes innovacions estan oferint solucions per aturar l’impactant 79% de les deixalles plàstiques globals que encara acaben en abocadors i a l’oceà.

AccióAtlas: Navega per la col·lecció Bureo i troba el seu joc Jenga i altres productes fets amb xarxes reciclades. Descobreix més guerrers contra els residus.

Escrit per

Bianca Fiore, Atlas of the Future (01 setembre 2021)

Responsable del projecte

Kevin Ahearn, Ben Kneppers i David Stover, fundadors

Dóna suport a l’Atlas

Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

  • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
  • Gràcies!
Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
Descobreix cada setmana els projectes que estan canviant el món