Ser creatiu amb els residus

Basurama
Espanya (Madrid)

El col·lectiu d’artistes Basurama fa un ús creatiu dels residus per repensar la nostra relació amb maneres de viure insostenibles.

 

Basurama és un col·lectiu d’artistes dedicat a la recerca, creació i producció cultural i ambiental, la pràctica del qual gira al voltant de la reflexió sobre la brossa, els residus i la reutilització en tots els seus formats i significats possibles.

Nadal a RE, Barcelona, 2016, creat per Basurama.

Fundada inicialment a l’Escola d’Arquitectura de Madrid l’any 2001, Basurama estudia la producció massiva de residus, reals i virtuals, i produeix alternatives creatives que desencadenen diferents maneres de pensar i actituds alternatives al consum. L’objectiu és no només desafiar la nostra manera d’utilitzar els recursos, sinó també qüestionar la nostra manera de pensar, treballar i percebre la realitat.

Basurama ha desenvolupat més de 100 projectes en quatre continents, i ha treballat en activitats com tallers, presentacions, concerts, projeccions i publicacions. També pretén establir una plataforma per connectar persones de diversos contextos socials, i convertir-se així en un node creatiu i un espai de trobada.

‘Abierto x Obras’, setembre de 2016, creat per Basurama.

Mónica Gutiérrez Herrero, membre del col·lectiu, explica que la filosofia que impulsa Basurama és la importància d’aprendre fent, divertint-se, jugant i experimentant. Mitjançant aquest procés, Basurama busca convertir el que és invisible ­­–les deixalles, el coneixement implícit o les relacions­­– en més visible i emprar-ho com a eina de reflexió.

Quin tipus de futur intenten crear? Un futur millor per a tothom. Com explica Mónica:

“Vivim, com bé sabem, en un model capitalista i cada cop més hiperindividualitzat; el nostre objectiu a Basurama és generar un espai de desvinculació d’aquest model que ens permeti pensar-ne alternatives. Creiem en l’art com a eina de canvi social, però també que per aconseguir aquest canvi hem d’enfortir i recuperar els llaços de cooperació i convivència que s’han anat diluint en la construcció de la societat.”

Nadal a RE, Barcelona, 2016, creat per Basurama.

Una gran part de la feina de Basurama es centra en el procés i no només en els resultats (com ara una exposició). Per a ells l’art i la cultura provenen de la comunitat, no només d’artistes o institucions. Com a resultat, sovint treballen amb un ventall de persones, des dels netejadors i els guàrdies de seguretat en un context museístic (per aprovisionar brossa per a un projecte, per exemple) fins a la gerència. Aquest enfocament permet que moltes persones s’involucrin en el projecte i genera un debat molt diferent. Sovint, quan se’ls diu que cert enfocament no és possible, no ho veuen com un fet negatiu, sinó com una oportunitat per canviar de punt de vista. Aquest és el canvi d’actitud que també ha de produir-se a una escala més àmplia: per fer la transició cap a una nova manera de fer les coses, hem de qüestionar la manera com fem les coses ara.

Wonderfruit Festival, Pattaya, Tailàndia, 2017.

Un dels seus projectes clau és Autocoles, que ha estat seleccionat per UN-HABITAT com a la Millor Pràctica Innovadora en educació sobre residus. El projecte, que va començar l’any 2014 a Madrid, transforma els espais exteriors de les escoles públiques per fer-los més verds i més equitatius. Mitjançant l’ús de material reciclat i la participació dels nens i nenes de diferents classes, el projecte transforma els seus espais comunitaris perquè siguin més que un lloc on alguns nois facin esport.

“Són el primer espai públic on ens relacionem, i on comencem a establir relacions socials fora de les nostres famílies”, explica Mónica, però “són dissenyats des d’una perspectiva que genera una enorme desigualtat… en termes de gènere i edat”.

Nadal a RE, creat per Basurama.

 Basurama utilitza materials trobats per a la seva feina en aquests espais compartits, i ha posat a disposició d’altres els seus processos per adaptar-los, a través del seu llibre Patios Silvestres (amb recomanacions per al disseny d’espais exteriors a les escoles) o a través dels seus manuals que expliquen com construir parcs infantils amb material usat.

Per a Mónica, darrere d’aquest treball hi ha la importància de repensar el model actual:

“La definició general de justícia climàtica, des del meu punt de vista, torna a posar l’ésser humà al centre de tot, i cada cop més crec que hem de començar a pensar en solucions més simbiòtiques… solucions que es basin en col·laboracions entre espècies i que ens permetin aprendre de l’entorn que ens envolta; altres formes d’evolució o de desenvolupament no basades en el creixement permanent”.

Re Create a Taipei, creat per Basurama.

Aleshores, com podem “arreglar el futur”? Imaginant utopies. Re-imaginant. Construint col·lectivament. Reutilitzant. Creant simbiosis conscients que allunyin el futur d’un imaginari antròpic.

AtlasActions ► Inspireu-vos per repensar el paper dels residus a la vostra vida seguint la feina de Basurama a Facebook, Twitter o Instagram.

Escrit per

Claire Rosslyn Wilson, editor of Atlas of the Future (27 juliol 2022)

Responsable del projecte

Mónica Gutiérrez Herrero, membre del col·lectiu

Col·laboradors

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de JustFutures, un nou canal que recull el treball de les persones que transformen la nostra relació amb el planeta i entre nosaltres i que aporten esperança, justícia i canvi a la nostra resposta col·lectiva a l’emergència climàtica.L’Atlas of the Future es complau en associar-se amb Oxfam Intermón i el projecte SPARK.

Dóna suport a l’Atlas

Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

  • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
  • Gràcies!
Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent.Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
Descobreix cada setmana els projectes que estan canviant el món