A l’Amazònia brasilera, l’associació Rede de Sementes do Xingu està salvant els boscos, les comunitats indígenes i el clima.

Qualsevol jardiner et dirà que no hi ha alegria comparable a presenciar com les primeres llavors broten i es converteixen en plantes a la primavera. Però, i si aquestes llavors regeneressin terres, empoderessin les comunitats indígenes i salvessin el nostre planeta?

La Rede de Sementes do Xingu és una organització formada per prop de 570 recol·lectors de llavors que restauren el bosc i milloren les condicions de vida de les comunitats indígenes properes a les capçaleres de la conca del riu Xingu, que s’estén a través de la selva amazònica brasilera i dels biomes del Cerrado.

La iniciativa va començar com una campanya el 2004, quan vint comunitats que vivien al llarg del riu Xingu van notar que la desforestació havia empitjorat la qualitat i la quantitat d’aigua a la zona perquè els cultius reemplaçaven els arbres nadius. En col·laboració amb l’ONG Instituto Socioambiental (ISA), els líders del parc indígena del Xingu (el territori indígena més antic del Brasil, amb dos milions i mig d’hectàrees, aproximadament la mida de l’estat de Massachusetts) van exigir que es restauressin i protegissin les deus del riu.

Foto: Tui Anandi.

Molt aviat, els activistes es van adonar que la manera més eficient de salvar el bosc era plantar llavors nadiues mixtes. Els números no menteixen: pots plantar 10 vegades més arbres per hectàrea si fas servir llavors en lloc de plàntules, i et costarà la meitat de preu. L’alta densitat de plantes permet una estructura forestal robusta i heterogènia, la qual cosa representa més captura de carboni, més biodiversitat i més pol·linització.

La innovadora tècnica de reforestació s’anomena sembra directa o ‘muvuca’ (“barreja, multitud”) i els restauradors de boscos ara l’estan ensenyant a agricultors, universitats i organismes governamentals.

A causa de l’èxit dels esforços en reforestació i l’obligació legal dels constructors brasilers de replantar l’equivalent de les àrees forestals que destrueixen, la demanda de llavors nadiues de l’Amazones es va multiplicar recentment per deu i va néixer la xarxa de llavors de Xingu.

La recollida de llavors nadiues empodera les dones indígenes. Foto: Tui Anandi.

Avui en dia, són la xarxa de llavors més gran del país i col·laboren amb altres organitzacions amazòniques per assegurar-ne el subministrament i una varietat genètica òptima. La xarxa gestiona les comandes de llavors i forma els recol·lectors sobre les millors pràctiques, tècniques de preprocessament i identificació d’espècies.

“La Rede de Sementes do Xingu és una ‘muvuca’ de persones que fan ‘muvuca’ de llavors”, diu la biòloga i recol·lectora de llavors Milene Alves.

Gràcies a la xarxa, les comunitats indígenes comparteixen la seva saviesa entre si i amb els agricultors amazònics. Comercien i duen a terme projectes junts.

Per als recol·lectors de llavors indígenes, la iniciativa representa una oportunitat per completar els seus ingressos, reconnectar amb el bosc i oferir als membres de la comunitat una alternativa a la reubicació urbana, alhora que complementen la seva dieta amb fruita variada. Per als colons rurals i recol·lectors periurbans, la recol·lecció de llavors s’ha convertit fins i tot en una important font d’ingressos. La majoria són dones, algunes de les quals han pogut generar per primer cop els seus propis ingressos.

La xarxa també va ajudar a protegir la salut de les comunitats indígenes durant la pandèmia de la COVID-19 en un dels països més afectats del món i en una zona on la manca d’unitats de cures intensives fa que el contagi sigui extremadament perillós.

En els seixanta anys posteriors al primer contacte de l’antropòleg alemany Von donin Steinen amb els indígenes, a la dècada del 1880, els pobles Xingu es van veure afectats per malalties estranyes com el xarampió i la grip, que van reduir les seves petites poblacions en dos terços. Un acord amb un hospital universitari de São Paulo va posar fi als contagis quan els metges voluntaris van començar a vacunar i a atendre les comunitats Xingu restants.

Ara és el bosc el que evita el contagi. En oferir més oportunitats per cultivar aliments de l’Amazònia, la Rede de Sementes do Xingu va reduir la necessitat de viatjar a àrees densament poblades per comprar aliments. La seva directora executiva, Bruna Ferreira, va dir a la Thomson Reuters Foundation que “a través de la xarxa de llavors, la gent ha tornat als seus boscos per redescobrir la varietat de fruites, fulles i arrels que els antics solien menjar”.

Foto: Lilo Clareto

El veritable guanyador, però, és l’Amazones. La xarxa ha recol·lectat al voltant de 200 tones de llavors de més de 200 espècies natives i ha afavorit la recuperació de més de sis mil hectàrees de boscos degradats al llarg de la conca del Xingu i Araguaia i en altres regions de l’Amazònia i Cerrado.

La recol·lecció de llavors ha demostrat ser una eina extraordinària en la lluita contra la degradació climàtica: protegeix la biodiversitat, accelera la reforestació i augmenta el valor d’uns boscos que d’una altra manera es considerarien un recurs a explotar. No està malament per ser llavors tan diminutes.

AccióAtlas: Contacta amb la xarxa de llavors per comprar llavors nadiues o convertir-te en recol·lector. Coneix altres projectes que treballen per resoldre la crisi climàtica.