A finals del segle XVIII, un grupet de bons amics es reunia en una casa als afores de Birmingham, el Regne Unit. S’emborratxaven i es dedicaven a arreglar els problemes del seu temps. Entre escriptors, intel·lectuals, científics i industrials, van descobrir l’oxigen i les aplicacions de l’energia de vapor, van ser pioners en la teoria de l’evolució i van començar la Revolució Industrial. Després tornaven a casa seguint la llum de cada lluna plena. El fabricant Matthew Boulton, l’enginyer James Watt, el científic Joseph Priestly i el metge Erasmus Darwin eren l’ànima del que es coneixia com la Societat Lunar.
Avui, inspirats per aquest grup exemplar, hi ha gent que està unint forces per aconseguir una vida digna per a tothom. A només vint minuts del centre de Barcelona, en una casa del segle XII als turons de Valldaura, un grup d’experts, professors, inventors, assessors, estudiants de postgrau i filòsofs es pregunten de quina manera la ciència i la tecnologia poden servir a la societat. És un laboratori com no s’ha vist mai abans.
Tot prenent una o dues cerveses amb els seus col·legues, el coordinador Jonathan Minchin comparteix coneixements i grans idees inspirant-se en la Societat Lunar. La seva missió és “fer o cultivar (gairebé) qualsevol cosa” sense sortir dels límits del parc metropolità més gran del món. Amb vuit mil hectàrees, rodejades de pins, el Parc Natural de Collserola, a Catalunya, és vint-i-dos vegades més gran que el Central Park de Nova York.
Útil i bonic a la vegada, Green Fab Lab és un centre d’investigació que fusiona la fabricació digital amb la idea d’autosuficiència, connectant el coneixement ancestral amb les tecnologies més avançades. El laboratori de fabricació, situat al subterrani, conté totes les eines de “fabricació additiva“: impressores 3D, màquines de tallat làser i màquines de format per tallar petits productes electrònics o fusta. Però l’important no són les màquines, sinó les idees.
L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, amb cent cinquanta estudiants de màsters de quaranta-set països diferents, forma la propera generació d’arquitectes “que vulguin fer un bon ús de les seves mans”. Com diu en Jonathan: “No hi ha cap torre d’ivori per a aquests arquitectes, que controlen l’orquestra”. Aquestes ments brillants s’uneixen per incentivar el que es coneix com la tercera revolució industrial: la digitalització de la construcció. I no només en lluna plena.
Valldaura als anys quaranta
Llegeix més coses sobre la WikiHouse que s’està construint. El sistema de construcció digital aspira a simplificar el disseny i la construcció de cases boniques, assequibles i sostenibles. Per obtenir més informació sobre projectes de Valldaura, com ara ruscs intel·ligents o tallers, visita el lloc web de l’IAAC.
