Els venedors ambulants de Barcelona llancen una marca de moda de “roba legal feta per persones il·legals”.

Fa sis anys, els venedors ambulants de Barcelona van constituir el primer sindicat d’aquest tipus a la ciutat, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. La seva missió era alliberar els centenars de venedors atrapats en un sistema injust que fa extremadament difícil entrar al mercat laboral convencional, però on es fàcil patir abusos i estigmatització.

“Som com l’or negre d’aquesta ciutat, perquè tothom ens utilitza per guanyar més. Els polítics fan campanya en contra nostre per guanyar més vots, els comerciants per vendre més, els restaurants per tenir més espai […] Els que tenen diners poden ocupar espais públics, però els venedors de carrer negres no. Això és simplement racista.” — Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

Un dels principals objectius del sindicat és la modificació de les normes d’immigració i venda ambulant a Espanya. Encara que la majoria dels venedors ambulants procedeixen del Senegal, molts fa anys que viuen a Barcelona. No obstant això, no poden complir amb els estrictes requisits de residència, que inclouen proves d’haver viscut a l’Estat durant tres anys (dels quals com a mínim un en la mateixa adreça), haver après la llengua castellana i un contracte de treball d’un any. No queden gaires opcions més enllà d’exercir un treball no regulat al carrer, amb el risc de ser atacat o detingut.

El sindicat de venedors ambulants de Barcelona lluita pels drets dels migrants.

El 2017, el sindicat va crear la seva pròpia cooperativa de roba i la marca Top Manta per legitimar el seu comerç. Després d’anys venent imitacions, els venedors finalment tenien mercaderia i un logotip propi per vendre amb orgull. La cooperativa clarament s’oposa a les grans marques en “beneficiar centenars de persones, no només una” i denuncia el “racisme, persecució i càstig” que pateixen els venedors cada dia.

Com a part del seu esforç per despenalitzar la venda ambulant, el sindicat diu que cerca el reconeixement de la societat més que de les institucions. No són només les lleis, sinó també les persones les que marginen els venedors, i la seva idea d’un futur just i digne té la inclusió social al seu centre.

El nom de la cooperativa procedeix de la gran manta que fan servir els venedors (també anomenats ‘manters’) per transportar i exhibir els seus productes. El seu logo s’assembla tant a la manta com als vaixells en els quals molts manters creuen el Mediterrani.

Samarretes iguals per la igualtat de drets.

La primera col·lecció va estar formada per 15 acolorides samarretes antiracistes i acompanyada d’una campanya de finançament col·lectiu. Diverses organitzacions locals van col·laborar i van convidar Top Manta a vendre en esdeveniments i fires de barri, un esforç col·lectiu que els va permetre inaugurar la seva primera botiga física al Raval. En obrir les portes de la botiga, es va obrir l’oportunitat per als manters d’aconseguir els seus papers a través d’un contracte de treball regulat.

En l’actualitat, Top Manta segueix produint peces que “neixen al Senegal i es dissenyen a Barcelona sense explotar ningú”, i es fabriquen en condicions de treball justes.

Top Manta ha ajudat 120 venedors a sortir del carrer i obtenir el seu permís de residència a Espanya, i ha trobat feina per a 25 dels seus membres. Fa poc, van llançar una nova línia de sabatilles anomenada Ande Dem, que en la llengua wolof del Senegal vol dir “caminar junts”.

Les sabates van ser dissenyades per un equip de manters en col·laboració amb un arquitecte i un dissenyador gràfic, i el lema de la línia (“No es tracta només de fer-ho, es tracta de fer-ho bé”) és una clara referència al paper que juguen les grans corporacions en una indústria de la moda trencada i a la hipocresia d’aquells que pensen que ‘Just Do It’ (‘Simplement fes-ho’, lema de Nike) és suficient per tenir èxit en un sistema injust que està manipulat en contra seu.

Els manters han creat llaços estrets amb la ciutat. Durant la pandèmia, Top Manta es va mantenir fidel a la seva intenció de “fer caure les fronteres interiors de Barcelona” posant a treballar el seu equip en vint màquines de cosir per fabricar mascaretes i bates d’EPI per als hospitals locals. La cooperativa també va crear un banc d’aliments per ajudar els aturats.

Barcelona sembla respondre a la seva atenció: aquest any, es va demanar a Top Manta que creés les bosses promocionals de tela de La Mercè, la festa de la patrona de la ciutat. Després d’anys de marginació, la barrera de l’exclusió comença a desaparèixer.

Els cosidors de Top Manta s’estan posant de moda.

AccióAtlas: Descobreix la col·lecció de Top Manta i segueix-los a les xarxes socials. Descobreix tot un món de solucions creatives que transformen la indústria de la moda al nostre canal FashionFutures.

?️Esdeveniment Atlas: Top Manta participarà al festival Fixing the Future ► Compra les teves entrades.