Aquest museu del clima amb seu a Nova York integra l’acció en tot el que fa, inspirant el públic a unir-se a la lluita.

“La indústria dels combustibles fòssils va fer un treball summament eficaç i sociopàticament intel·ligent en fer que semblés que la crisi climàtica era un tema de controvèrsia científica des de feia anys.” Miranda Massie, directora de The Climate Museum

L’èxit de la “feina de relacions públiques socialment destructiva, violenta i eficaç” de la indústria dels combustibles fòssils va fer del clima un tema difícil d’abordar per a moltes institucions culturals. Mentre Miranda Massie (a la foto inferior) sentia l’impuls creixent de centrar la seva vida en l’acció per la crisi climàtica, no hi havia ni cinc museus dedicats al tema. Com a activista compromesa, personal i professionalment, havia lluitat, com molts altres, contra aquesta situació.

Miranda Massie a l’exposició “In Human Time” | Foto: Sari Goodfriend.

“Va passar molt de temps”, relata Massie, “entre el meu incipient reconeixement de que la crisi climàtica era el més important que havia d’abordar i la recerca d’una manera d’endinsar-m’hi.”

La seva manera d’endinsar-s’hi va ser crear el que va resultar ser el primer museu dels Estats Units dedicat al tema. Quan la idea va estar completament formada a la seva ment, estava tan segura que aquesta institució havia d’existir que va tenir cura d’investigar àmpliament per estar segura que no trepitjaria el treball d’altres.

“Ask A Scientist” | Foto: Sari Goodfriend

Un cert nivell d’ignorància sobre els desafiaments de fundar un museu sense gaire capital va ser de fet un punt de partida útil: “Realment no sabia en què m’estava ficant”, diu.

No obstant això, va descobrir que les persones eren enormement generoses en regalar el seu temps, consells i experiència, i el primer pas va ser la formació del consell assessor, que es va desenvolupar amb l’ajuda i participació de Gus Speth del World Resources Institute, seguit de molts altres.

El que Massie tenia clar era que el museu havia de ser un espai per a l’acció col·lectiva, i que la seva funció hauria de ser fomentar activament un compromís públic ampli amb la crisi climàtica i estendre el compromís cívic i l’activisme més enllà de l’avantguarda climàtica i cap a la població en general. També va veure que un museu del clima activista podria evitar que la gent s’apartés del tema. “Tenir aquestes experiències en un entorn col·lectiu centrat en l’acció”, explica Massie, “és fonamental per a la participació del públic general, que és essencial.”

Exposició “Taking Action” | Foto: Sari Goodfriend

Ella va veure que els resultats d’aquests esforços eren desiguals i va notar com de difícil era per als museus deixar de banda la idea que haurien de ser neutrals pel que fa a l’economia del carboni. La seva innovació, per tant, va ser “aclarir com de profundament està lligada la nostra vida als combustibles fòssils, tant material com culturalment, i orientar la programació del Museu a treballar per acabar amb això”, i així va néixer The Climate Museum, amb la missió d’inspirar accions sobre la crisi climàtica.

La seva programació té com a objectiu aprofundir en la comprensió del problema, construir connexions i promoure solucions justes. La recerca de solucions és particularment vital.

“La idea que les solucions tecnocràtiques per si soles podrien ser suficients per abordar la crisi climàtica sembla ara completament passada de moda”, diu. “Dins de la comunitat de defensors del clima, estem d’acord en considerar que la injustícia ha influït en la creació de la crisi climàtica, i viceversa.”

El públic principal del museu són la majoria de nord-americans preocupats per l’emergència climàtica, però que fins avui no han fet res al respecte. Part de la seva teoria del canvi és que “cal que tothom sigui a coberta”. Això vol dir que l’acció abasta un ampli espectre, des d’ajudar les persones a iniciar una nova conversa amb un veí, passant per encoratjar les persones a contactar amnb els seus legisladors, fins a participar en la desobediència civil i la protesta.

Exposició “Taking Action” | Foto: Sari Goodfriend

Si bé la pandèmia ha accelerat el desenvolupament del museu en línia i la seva programació digital, no han disminuït el desig ni la intenció de tenir un espai físic. “Creiem que tenir un lloc de reunió central on les persones experimentin és increïblement important per a l’eficàcia col·lectiva”, afegeix Massie.

I si bé hi ha moltes tensions a causa de la desconnexió entre la urgència de la crisi i els inevitables terminis de gran part de la feina, Massie reconeix que també hi ha una gran alegria i un gran entusiasme per ajudar. El museu s’ha beneficiat de diversos suports: donacions, col·laboracions amb consorcis científics d’elit i programes d’art comunitaris per a joves en risc.

The Climate Museum està involucrant persones de totes les generacions en oferir espais col·lectius per a la reflexió i la connexió. Per exemple, durant la mostra Ask a Scientist van tenir lloc múltiples converses intergeneracionals i multilingües sobre el clima en deu punts de la ciutat en mandarí, cantonès, castellà i anglès.

La base del museu a Nova York ofereix l’oportunitat d’arribar a un gran nombre de persones, amb residents locals i turistes nacionals com a prioritat. “Busquem intervenir de manera especial en la població dels Estats Units, donat el paper històric dels Estats Units com a causant de la crisi climàtica”, diu Massie. “També hi ha una necessitat especial d’arribar als nord-americans que han estat objecte de campanyes negacionistes particularment agressives.”

Zero Hour March | Foto: Rami Abouemira

Massie espera que hi hagi més museus climàtics als Estats Units: “Com més, millor, i com més diferents siguin els enfocaments, millor, perquè hem d’explorar nous territoris per fer front a aquest problema. Calen centenars d’iniciatives diferents, amb persones provant, intentant, fallant i ajustant, per canviar la mentalitat”.

Foto: Sari Goodfriend

AccióAtlas: Inicia una nova conversa sobre la crisis del clima, contacta amb els teus representants electes o exigeix que ho facin i uneix-te a la sèrie de debats en línia Second Fridays.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i dona a conèixer els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).