Preparats, llestos… STOP. Des d’Indonèsia, un equip està posant fi a la contaminació plàstica al sud-est asiàtic. Project STOP aborda els residus plàstics de cara, transformant la manera com es gestiona el plàstic rebutjat en pobles i ciutats per mantenir-lo allunyat dels oceans de món.

S’estima que al voltant de la meitat de les escombraries plàstiques dels nostres oceans es van originar en només cinc economies: la Xina, Indonèsia, Filipines, Vietnam i Tailàndia. El creixement econòmic en aquests països ha estat més ràpid que els sistemes de gestió de residus, el que significa que les palletes, gots i envasos de plàstic s’abandonen als carrers i, finalment, arriben als rius i les costes. Cada any, aproximadament 1 milió de tones de plàstic arriben a l’oceà només des d’Indonèsia, on afecten greument els coralls.

El problema no ha passat desapercebut i, l’any 2017, el govern d’Indonèsia va anunciar el seu compromís de reduir els nivells de plàstic oceànic del país en un 70% fins al 2025. Per donar suport a aquest ambiciós objectiu, Borealis i SYSTEMIQ van crear el Projecte STOP aquell mateix any.

Project STOP treballa en pobles i ciutats del sud-est asiàtic per trobar noves formes d’administrar el plàstic no desitjat, de manera que no es filtri en els ecosistemes marins. Els equips d’experts es reuneixen per avaluar la infraestructura de la ciutat i entendre quines són les necessitats i els reptes locals. Després dissenyen, construeixen i financien un sistema de gestió de residus que totes les llars i empreses de la zona puguin utilitzar per desfer-se de les seves escombraries plàstiques.

La circularitat n’és el focus principal: el plàstic no només es recol·lecta i s’envia a l’abocador, sinó que se li dóna una segona vida. Persones locals es capaciten per ensenyar als residents com classificar les seves escombraries, de manera que en lloc d’apilar-les al carrer, les separin per a ser reciclades.

La primera localització de Project STOP va ser Muncar, un important port pesquer a l’est de Java, on els residus plàstics s’havien convertit en un problema important, tant al port com a les platges i els rius. Nur Anik es va unir a l’equip com a directora de desenvolupament comunitari per posar en marxa aquest primer projecte. “Realment em vaig sentir cridada a fer alguna cosa per la meva comunitat, per millorar el medi ambient, i on visc, la gestió de residus és una forma important de marcar la diferència. Quan em vaig unir al projecte per primera vegada, no tenia cap coneixement sobre la gestió de residus, però l’impacte que hem aconseguit des de llavors ha estat sorprenent”.

La passió d’Anik per resoldre la crisi del plàstic ha ajudat a garantir que més de 50.000 persones a Muncar tinguin accés als serveis de recollida de residus i que més de 5.000 tones de residus no hagin arribat als abocadors ni a les vies fluvials d’Indonèsia.

Els beneficis no són només per a la salut de les persones i el medi; els nous sistemes de gestió de residus establerts pels experts de Project STOP també creen oportunitats econòmiques. Només a Muncar, 90 persones tenen ara ocupacions a temps complet ajudant a processar plàstics i altres deixalles. I els pescadors, el treball dels quals es veu dificultat pel plàstic que embruta l’oceà, poden pescar més fàcilment. A més, els vilatans tenen l’oportunitat de generar ingressos llogant els seus tricicles per recollir les deixalles domèstiques.

Pasuruan, al centre de Java Oriental, és una altra ciutat on Project STOP està fent la seva màgia en gestió de residus. Anteriorment, s’hi recol·lectava menys del 5% de les deixalles i el plàstic en carrers i platges afectava la salut i la vida de la població local. L’equip de Projecte STOP està treballant amb funcionaris del govern, líders religiosos, universitats i activistes locals de Pasuruan per involucrar la comunitat i està estudiant la infraestructura que caldrà. Quan els serveis de residus de la ciutat entrin en funcionament, evitaran que unes 1.500 tones de plàstics arribin a l’oceà.

Aquests beneficis econòmics impliquen un canvi d’actitud, un altre aspecte important de la feina de Project STOP. “Com a part de la nostra campanya de canvi de comportament”, diu Anik, “fem servir una frase en Madurese: ‘bedhe pakon, bedhe pakan’, el que vol dir que si li demanes a algú que faci alguna cosa per tu, has de pagar pel seu treball; en aquest cas, si li demanes a algú que reculli les seves deixalles, ha de cobrar pel seu servei”.

Anik descriu com funciona Project STOP d’una manera que té en compte tots els aspectes de la gestió de residus, des del científic fins el psicològic. “M’apassiona molt la manera detallada en què abordem la gestió de residus, no només centrant-me en l’aspecte tècnic de la gestió, sinó també en crear consciència en la comunitat. És holístic, analitza tot el problema de baix a dalt.”

Project STOP pretén reunir diferents coneixements, solucions i recursos per abordar les deixalles plàstiques de cara. Ja s’han associat amb gegants de la indústria com Nestle, NOVA Chemicals o Siegwerk, o l’ONG global Alliance to End Plastic Waste, i estan treballant no només amb el govern d’Indonèsia, sinó també amb el de Noruega. Ara han portat serveis de gestió de residus a Muncar, Pasuran i Jembrana al nord-oest de Bali, i estimen que donaran servei a 450.000 persones a finals del 2020.

Anik ha vist que solucionar la crisi del plàstic és possible, i tots podem acollir l’esperança de tenir oceans més nets i saludables. “Em sento molt orgullosa de ser part d’un equip que crea solucions reals a aquest problema. Quan vaig arribar per primera vegada a Muncar, vaig veure nens jugant a la platja bruta entre muntanyes d’escombraries, i ara, amb la comunitat unint-se a la nostra iniciativa, veiem que és possible canviar el sistema. La gent té l’esperança que això és un problema que podem superar.”

AccióAtlas: Si et trobes en una de les localitzacions de Project STOP a Indonèsia, uneix-te a una reunió comunitària per obtenir-ne més informació. O si la teva organització vol donar suport a l’equip en la carrera per reduir els residus plàstics, posa-t’hi en contacte aquí.