“Què passaria si rebéssim els animals, les plantes i les coses al Parlament? Quins serien els arguments del bacallà, les algues o el corrent del Golf? Quines posicions prendrien els arbres i quin futur veuria el petroli per a si mateix?”

Els humans creiem que som els amos del món. El Parliament of Things (PoT) pensa d’una altra manera. Inspirat en les idees del filòsof Bruno Latour  sobre la natura i la societat, l’oficina de campanya holandesa Partizan Publik ha convocat el primer Parlament de les Coses, donant veu a “totes les coses, plantes i animals”. Creat el 2015, el PoT ofereix espais virtuals i físics on els creatius i el públic poden imaginar un món en què les coses i els éssers tinguin control sobre el futur del planeta. Part iniciativa cultural, part exposició, part experiment mental, el PoT fa que la fantasia sembli real, donant a la mar del Nord la seva pròpia ambaixada i fent que els humans imitin les muntanyes.

Thijs Middeldorp i Joost Janmaat, cofundadors del PoT, per Michiel Cotterink

Sembla una idea divertida. Com un grup d’humans que es fan passar per arbres pot produir un canvi social? Però com destaca el cofundador de Partizan Publik, Thijs Middeldorp: “O les reaccions al canvi climàtic són apocalíptiques o totes les esperances estan posades en algun tipus de solució tecnològica. El nostre objectiu és investigar i criticar l’oposició entre natura i cultura que sustenta les dues reaccions. La nostra aparença pot ser divertida i alegre, però el nostre objectiu final és seriós”.

Atès que la humanitat lluita per comprendre la gravetat del canvi climàtic, el PoT ens ofereix l’oportunitat d’escoltar les plantes, els animals i altres “coses”, i ens pregunta: com seria el món si compartíssim el poder amb els no humans?

Lluny de ser un espai per a, simplement, imaginar un món millor, el PoT ens desafia activament a “trobar paraules, rituals i pràctiques que ens permetin veure els no humans com a participants polítics”, com suggereix Thijs. Això, en realitat, podria desencadenar la revolució social necessària per salvar el planeta.

Taula i objectes, per Cleo Campert

Middeldorp ens recorda que reformular les narratives socials nocives a través de la cultura i l’art podria ser la clau per garantir l’existència de la humanitat. Com va dir el propi Latour, en teixir una història de la societat separada de la natura, hem aconseguit oblidar que estem a la seva mercè. La natura no ens necessita, però nosaltres la necessitem. Les algues no vessaran cap llàgrima quan ens n’anem.

El PoT ens ofereix un futur col·lectiu diferent, en el qual tot i tots realment tinguem veu. Posar-se a la pell d’un roure no és només un joc: en reinventar la nostra relació amb els no humans, podríem canviar del tot el nostre enfocament de la vida. I la idea no és tan esbojarrada com sembla. Com reflecteix Thijs, a l’Equador, la constitució nacional ja reconeix els drets de la selva tropical com a ecosistema. Llavors, per què no haurien de fer el mateix altres països?

Thijs Middeldorp, cofundador del PoT, per Remmelt de Jong

En última instancia, el PoT quiere que pensemos más allá de nuestros sistemas existentes, y eso incluye a los parlamentos nacionales. Como aclara Thijs, “los problemas ecológicos y tecnológicos más urgentes de hoy trascienden las fronteras y las especies, pero los abordamos principalmente desde la perspectiva del estado-nación. Por ejemplo, la mayor extinción masiva ha estado ocurriendo durante 65 millones de años, pero ¿qué país se siente responsable de ello? Los países solo son responsables entre sí, y sus políticos solo rinden cuentas a sus electores, en lugar de a todas las vidas amenazadas”.

Al final, el PoT vol que pensem més enllà dels nostres sistemes existents, i això inclou els parlaments nacionals. Com aclareix Thijs, “els problemes ecològics i tecnològics més urgents d’avui transcendeixen les fronteres i les espècies, però els abordem principalment des de la perspectiva de l’estat-nació. Per exemple, la major extinció massiva ha estat passant durant 65 milions d’anys, però ¿quin país se sent responsable d’això? Els països només són responsables entre si, i els seus polítics només rendeixen comptes als seus electors, en lloc de a totes les vides amenaçades”.

D’acord amb això, Thijs i el cofundador Joost Janmaat se centraran durant els propers anys en la iniciativa derivada del PoT: l’Ambaixada de la mar del Nord. Basat en el principi que el mar del Nord es posseeix a si mateix, aquest projecte té com a objectiu oferir una plataforma política a “les plantes, els animals, els microbis i les persones de la mar de el Nord i els seus voltants”. Han traçat una ruta fins al 2030, en primer lloc investigant i “escoltant” la mar del Nord (i els col·lectius que s’hi organitzen) abans de construir un cas legal per negociar la seva independència democràtica. A través de l’Ambaixada i altres projectes derivats, esperen fer del PoT un “moviment mundial que pensi de manera positiva i crítica en establir millors relacions entre persones i no persones”, la qual cosa pot conduir a innovacions (socials) encara més “poderoses”.

L’Ambaixada de la mar del Nord, per Cleo Campert

El PoT és un escenari polític apropiat per a l’Antropocè. Lluny de ser només diversió i joc, difumina els límits entre natura i cultura, subjecte i objecte, poderós i impotent, per recordar-nos la conclusió final de Latour: que la natura i la humanitat són el mateix.

Actualització editorial, setembre del 2021

Carolijn Terwindt és l’advocada, creativa, escriptora i activista responsable de la internacionalització de l’Ambaixada. Està creant una xarxa europea d’iniciatives, investigadors, artistes i responsables polítics que estiguin interessats a donar veu a la natura en la seva zona geogràfica.

Terwindt ens ha parlat sobre la seva feina actual:

“En col·laboració amb artistes, l’Ambaixada ha recopilat les aromes, sons i colors de la Mar del Nord permetent al públic prendre consciència de la rica paleta amb la qual aquest Mar es comunica amb nosaltres.”

? La Carolijn assistirà al nostre festival Fixing the Future aquest desembre a Barcelona ► Aconsegueix ara les teves entrades

AccióAtlas: Envia al Parliament of Things exemples d’iniciatives similars que estiguin passant arreu del món i compra Zeelucht, una nova “obra d’art de la fragància” desenvolupada per l’artista Frank Bloem i encarregada per l’Ambaixada de la mar del Nord.

Ecofeminista i jardinera de balcons. Redactora independent sobre temes urbans i enfocats en el futur. Sovint es troba parlant amb les seves plantes.