Observar la natura per aturar la pèrdua de biodiversitat

Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat
Catalunya (Barcelona)

A Catalunya, milers de persones es dediquen al seguiment de la natura. Les dades que es recullen des de fa anys han fet possible analitzar els canvis en el medi i crear l’Observatori de Patrimoni Natural i Biodiversitat.

 

Les poblacions de fauna salvatge s’han reduït un 25% de mitjana en els darrers 18 anys a Catalunya. Aquesta és una de les conclusions de l’informe sobre l’“Estat de la Natura a Catalunya 2020”, la carta de presentació del nou Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

Potser no és la millor posada en escena per als primers passos d’aquesta iniciativa, però la realitat de la biodiversitat arreu del món, i també a Catalunya, mostra una pèrdua generalitzada de riquesa. Des d’aquest 2021, l’Observatori serà l’entitat responsable de recollir les dades sobre la natura al territori català, s’encarregarà de generar coneixement, organitzar la informació sobre la biodiversitat i transferir-la a la societat, difonent-la i fent-la accessible. Però la seva informació també influirà a orientar i prioritzar adequadament els esforços de gestió i conservació de la natura. Com destaca el seu web “Millor informació, millors polítiques de conservació de la natura”.

Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pirineu català.

La creació de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (que es troba en una fase prèvia) vol servir per catalitzar el canvi en les tendències de pèrdua de fauna i flora i per crear consciència social. El projecte va sorgir del govern de la Generalitat de Catalunya, que buscava crear un espai de col·laboració entre l’administració, els centres de recerca, les universitats i les entitats dedicades a l’estudi del medi natural, per generar coneixement conjunt en l’àmbit de les polítiques de natura. L’objectiu final és que les polítiques de conservació de l’entorn natural estiguin fonamentades en indicadors quantificables i en evidències científiques. I això serà també possible gràcies a la feina de milers de persones voluntàries, que han estat batejats amb el nom de #biofollowers. L’Observatori també treballa en la creació d’aquesta comunitat de persones, per fer-la créixer i per donar-li el valor i reconeixement que mereixen.

Biofollowers

“Biofollowers” del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

L’Observatori és un espai de col·laboració entre entitats públiques i privades que reclamaven moltes entitats des de feia temps, i fins el passat desembre no es va donar a conèixer públicament, coincidint amb la presentació de l’informe “Estat de la Natura a Catalunya 2020”. L’informe ha estat possible gràcies a la dedicació de més de 40 entitats de referència en l’estudi de la natura i a milers de persones voluntàries de projectes de ciència ciutadana que han dedicat el seu esforç a recollir gran part de les dades que s’hi analitzen. És una obra col·lectiva que l’Observatori fa seva, recollint el seu llegat i donant continuïtat a l’esforç d’apropar els diferents actors que formen la comunitat que recull informació sobre el medi natural, creant un pont bidireccional entre aquesta comunitat i l’àmbit de presa de decisions. Així es podran reforçar les polítiques de sostenibilitat del territori lligant-les amb les dades recollides per tota la societat.

Segons aquest informe recent, els animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls de Catalunya han disminuït més d’un 50%, els que viuen en ambients agrícoles i prats en més d’un 30% i els que habiten en boscos i matollars en més d’un 10%. Aquesta pèrdua de biodiversitat pot tenir un gran efecte sobre el funcionament dels ecosistemes. Segons Sergi Herrando, coautor de l’informe i investigador del CREAF i de l’ICO, “no estem davant d’extincions irreparables, però sí davant d’una erosió constant i accelerada dels sistemes naturals”.

Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat

Les principals causes d’aquestes dades tan dolentes són els canvis que hi ha hagut en els usos del sòl, amb sobreexplotacions en àrees concretes i l’abandonament d’altres zones. A més, la crisi climàtica i les espècies exòtiques són factors que cada cop generen més impacte negatiu.

Tot i això, hi ha un petit espai per a les bones notícies, ja que les mesures de conservació han permès donar la volta a la situació de diverses espècies i espais naturals. Per exemple, la llúdriga s’ha pogut recuperar a la majoria de les conques catalanes, mentre que el xoriguer petit ha augmentat les seves poblacions des de finals dels anys 80.

Xoriguer petit (Falco naumanni).

Aquest informe entronca amb informes d’abast internacional i europeu, com els que avaluen el compliment dels objetius d’Aichi, el 2020 Living Planet Index o el State of Nature de la UE.

Es diu que som a la dècada decisiva, que ara és el moment d’implementar totes les accions possibles per aconseguir els objectius marcats arreu del món de cara al 2030, i l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat és una de les eines que Catalunya farà servir per aturar la pèrdua de vida salvatge, i qui sap si aconseguir un augment de les poblacions i una millora en la diversitat dels ecosistemes catalans.

AccióAtlas: Saps més d’espècies animals o vegetals que de sèries de Netflix? Converteix-te en #biofollower o consulta el web de l’Observatori per saber com pots participar-hi. També pots llegir aquí l’informe “Estat de la Natura a Catalunya 2020”.

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat és una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM), amb la col·laboració de IRBio-UB i del Musei de Ciències Naturals de Granollers.

Escrit per

Òscar Marín, Atlas of the Future (07 juliol 2021)

    Col·laboradors

    Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de NatureFutures, un nou canal que mostra les innovacions en fauna, biodiversitat i ciència ciutadana i els biòlegs, enginyers, experts i voluntaris que hi ha darrere. l’Atlas of the Future es complau en col·laborar amb la Generalitat de Catalunya en la creació d’aquest canal.

    Dóna suport a l’Atlas

    Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

    • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
    • Gràcies!
    Llicència Creative Commons

    Comentaris

     

    Porta'm a algun lloc
    Tanca
    Porta'm a algun lloc
    Tanca
    Llei de Protecció de Dades (LOPD).
    En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent.Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
    Tancar
    Sign up for our weekly newsletter