A les illes gregues, una comunitat d’“aliats de l’aigua” treballa per resoldre els problemes de subministrament, d’aigües residuals i de pèrdua de biodiversitat extraient aigua de fonts no convencionals.

Tot i estar envoltades d’aigua, les illes mediterrànies afronten desafiaments importants amb zones seques, escasses precipitacions, alta activitat turística i recursos hídrics desaprofitats. En molts casos, les reserves d’aigua han de complementar-se amb aigua portada per vaixells cisterna.

“Res no s’hauria de desaprofitar.”

Ara, imagina una illa completament autosuficient pel que fa a l’aigua i a l’energia. Hydrousa vol demostrar que és possible combatre l’escassetat d’aigua a les illes, i fins i tot tancar el circuit d’aigua, i està començant amb aquestes tres: Tinos, Míkonos i Lesbos.

El canvi climàtic té un impacte directe cada vegada més gran en la nostra vida diària i l’aigua és un dels recursos més amenaçats. Com a resultat de l’escalfament global, vivim en un món amb tensió hídrica i escassetat de recursos, especialment a la conca mediterrània. Si bé Europa, en general, no pateix escassetat d’aigua, no passa el mateix amb les illes de la Mediterrània, a causa del seu aïllament geogràfic i de la temporada seca d’estiu, quan la demanda considerable del sector turístic xoca amb l’escassa disponibilitat d’aigua.

El projecte Hydrousa mira cap al passat per millorar el futur de la gestió de l’aigua, amb l’objectiu ambiciós de crear solucions regeneratives i basades en la natura gràcies a una constel·lació de 28 socis, entre universitats, institucions de recerca, ONG, empreses i autoritats locals. Finançat pel Programa de Recerca i Innovació Horitzó 2020 de la UE, Hydrousa es basa en l’artesania tradicional i en les tecnologies antigues, però les combina amb tecnologia moderna i monitoratge en línia.

Actualment pensat per funcionar fins al 2022, aquest projecte té com a objectiu promoure nous usos per a les aigües que d’una altra manera es descartarien, com les aigües residuals, per tal de disminuir i idealment eliminar la necessitat de portar aigua dolça d’altres llocs.

Això va més enllà de les pràctiques actuals de gestió, en adoptar solucions de baix consum energètic per a diversos tipus d’aigua, com l’aigua de pluja, la humitat atmosfèrica i l’aigua de mar. Les solucions proposades van des dels aiguamolls artificials, l’evaporació d’aigua salada i la recollida d’aigua de pluja fins als sistemes de filtració de sorra.

Sobre la base de la preservació dels recursos hídrics i dels nutrients, Hydrousa està desenvolupant models comercials sostenibles al voltant de l’agrosilvicultura, els hivernacles tropicals i l’ecoturisme.

“Considerem que els nutrients i l’energia inherentment continguts en les aigües residuals poden recuperar-se i utilitzar-se en l’agricultura i per a ús domèstic”, explica Simos Malamis, coordinador del programa Hydrousa.

A l’illa de Lesbos, desenvolupen un ric ecosistema agroforestal utilitzant pràctiques circulars. Tracten les aigües residuals domèstiques amb processos anaeròbics en aiguamolls artificials per produir biogàs, fangs, que després es processen en un conreador de compost i es tracten per convertir-los en aigua lliure de patògens. Després es pot utilitzar per regar un camp d’arbres, arbustos i herbes de 10.000 metres quadrats. “Hem incorporat la saviesa de les comunitats locals, que ens diuen en què hem de centrar-nos, com ara les plantes autòctones, etc.”, diu Simos.

A l’illa de Míkonos, van instal·lar un innovador sistema de recol·lecció d’aigua de pluja subterrània per regar l’orenga i produir olis essencials, creant negocis que necessiten poca inversió. També recol·lecten aigua de pluja dels sostres de les cases per a aplicacions domèstiques com la descàrrega d’inodors i per recarregar les fonts d’aigua subterrània per al reg dels camps de lavanda. Això també redueix la quantitat excessiva de bombament d’aigua subterrània.

“Hydrousa també recicla els nutrients continguts en les aigües residuals després d’un tractament adequat per reduir l’ús de fertilitzants inorgànics”, afegeix Simos.

A l’illa de Tinos, el projecte s’aplica un sistema de dessalació de baix cost basat en els principis d’evaporació i condensació. L’aigua de mar i la salmorra de la planta dessalinitzadora existent es tracten en un hivernacle de manglars de 200 metres quadrats per produir aigua neta mitjançant evaporació i condensació, sal comestible i fruites tropicals. Mira com el món natural pot ensenyar-nos a ser més ecològics:

A l’altre costat de l’illa, administren un allotjament d’ecoturisme que combina diversos mètodes per aconseguir l’autosuficiència en termes de producció d’aigua, energia i aliments, alhora que crea beneficis ambientals i socials.

Tots aquests sistemes són circulars, creant solucions regeneratives holístiques que es poden personalitzar i integrar a les necessitats locals. “Tot això és ideal per a agricultors, hotelers, etc., ja que els models comercials regeneratius empleats tenen un cost especialment reduït.”

“Res no s’hauria de desaprofitar” és el lema d’Hydrousa, que aspira a expandir-se més enllà de Grècia. Per tal de preservar els circuits hídrics naturals i aturar la degradació de la terra a la regió mediterrània i més enllà, el seu principal objectiu és replicar aquestes solucions innovadores a nivell global.

El 2021 s’aplicaran les solucions d’Hydrousa en altres regions semiàrides mediterrànies i en llocs amb estrès hídric de 25 àrees costaneres i illes d’Itàlia, Espanya, Xipre, França, Egipte, Croàcia, Israel, Turquia, Palestina, Líban, Marroc i Tunísia i en sis àrees rurals o periurbanes amb estrès hídric d’altres països.

AccióAtlas: Consulta més informació sobre la col·laboració dels aliats de l’aigua aquí.

Periodista i bloguer, ha estat redactor de diverses revistes de viatges, natura i ciència en els darrers 20 anys.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de MedFutures, un nou canal de contingut que inclou les solucions més innovadores i inspiradores a la crisi de l’aigua i del clima a la Mediterrània i les persones que hi ha al darrere. Atlas of the Future es complau en associar-se amb Aigües de Barcelona.