Fashion Minority Report fa una crida a tot el Regne Unit perquè les marques de moda s’uneixin al canvi real.

Quin aspecte té l’èxit en la indústria de la moda? Darrere de la lluentor de les desfilades i les pàgines de les revistes, encara té una aparença aclaparadorament blanca i masculina. Per què els joves professionals de diverses minories que busquen models a seguir no poden veure més gent com ells en aquest sector? Per què es passen per alt tantes persones de color en el procés de contractació?

Aquestes van ser les preguntes que es va fer Daniel Peters, un home gai negre amb 16 anys d’experiència en el sector de la moda, en reflexionar sobre els valors i demandes del moviment Black Lives Matter el 2020. “A totes les empreses en què he treballat, he estat un dels pocs negres que hi havia”, ens diu Peters, “però per què? Per què no ho denunciem i impulsem un canvi?”

Una dona mostra el lema “Black Lives Matter” durant una protesta davant de la Casa Blanca. Foto: Obi Onyeador / Unsplash

Peters va valorar com podia utilitzar la seva experiència per parlar de manera sincera amb els líders empresarials sobre les barreres que impedeixen el progrés, i per “dir als joves que no es disculpin i que se sentin orgullosos del que estan fent”.

Així que va publicar una carta oberta a la indústria de la moda amb una clara crida al canvi: “Pensin en aquest nostre manifest per a una revisió dràstica de les seves sales de juntes, oficines, comitès, lideratge sènior i equips de màrqueting, el que permetria a la indústria augmentar les xifres actuals de contractació de BAME [acrònim de Black, Asian and Minority Ethnic groups; “Negres, asiàtics i grups ètnics minoritaris”] fins a un nou estàndard industrial universal del 17.8%”.

La carta va ser àmpliament aplaudida, se li va demanar a Peters que consultés diverses marques i organitzacions, i va néixer Fashion Minority Report amb la missió de “crear igualtat a les oficines de la indústria de la moda britànica entre els diversos professionals de la moda”.

Daniel Peters, fundador de Fashion Minority Report

Al Regne Unit, hi ha 800.000 persones ocupades en la indústria de la moda, i molt poques són “pura creativitat”, com ara dissenyadors, estilistes o fotògrafs. No obstant això, aquestes són sovint les úniques feines de les quals es parla, el que significa que molts joves no veuen que hi ha altres oportunitats.

“Hi ha molts rols que componen aquesta indústria”, afirma Peters. “Vinc de la banda corporativa de la moda, on no s’observa una barreja diversa de persones. L’estiu passat, quatre de cada cinc llocs de directors creatius a les principals cases de moda van ser per a homes blancs. Iniciatives com Rubric estan fent molt pels creatius, però crec que és a les oficines on podem construir un canvi fonamental.”

El programa de mentors llançat per Fashion Minority Report va rebre més de 200 sol·licituds en les primeres dues setmanes per treballar amb marques associades: un clar senyal de la demanda de canvi. Els propers passos inclouen el desenvolupament de la capacitat d’investigació per produir l’informe que suggereix el nom de l’organització.

“S’ha parlat molt de diversitat i inclusió durant molts anys, però hem d’aplicar un canvi mesurable per a les persones a les quals afecta. Necessitem passos clars, metes i orientació.”

Quan es tracta de pensar en la sostenibilitat, Peters adopta una visió àmplia i holística: des de pensar en el que les petites empreses britàniques necessiten per sobreviure i prosperar fins a considerar la difícil situació dels treballadors minoristes, les víctimes oblidades de la pandèmia de la COVID: “Són la primera línia de la nostra indústria, però no se’ls valora. No tinc prou converses amb les marques sobre l’entorn minorista i els treballadors minoristes”.

Els mitjans de moda són un altre espai important on cal generar canvis. Peters veu la televisió, en particular, com un mitjà amb el poder d’educar. “Els mitjans de comunicació tenen una gran capacitat per explicar històries”, diu, “però de vegades fem coses massa intel·lectuals, i això no ajuda la gent comuna a plantejar-se per què el que estem fent a través del nostre consumisme és dolent pel planeta.”

No es tracta de ser ximple, afirma, sinó de comunicar-se de manera que animi la gent a comprendre tant els impactes negatius com els positius: “Hi ha coses meravelloses a celebrar dins la indústria de la moda. A la gent li encanta la moda pel glamour, el misteri, el drama i l’esplendor, i si eliminem tot això, perdrem l’interès de la gent.”

AccióAtlas: La diversitat, l’equitat i la inclusió són cosa de tots, i tots tenim la capacitat de crear canvis. Fes servir la teva veu avui, demà i sempre per parlar en nom de les diverses veus subrepresentades.

Imatge principal: Julian Wan / Unsplash