A hores d’ara ja coneixeràs Extinction Rebellion, el moviment global que actua contra el canvi climàtic. Què és el següent?

“Els agitadors canvien el món. Cap canvi és possible a menys que provoqui una gran angoixa emocional.”

Quan es va publicar l’històric informe de l’IPCC a l’octubre del 2018 detallant l’abast de la crisi climàtica que amenaça la humanitat, van succeir algunes coses. El món va entrar en pànic, els científics es van abraçar i alguns activistes es van reunir per fer alguna cosa al respecte. I així va néixer Extinction Rebellion (XR), un moviment global de desobediència civil massiva i no violenta que té com a objectiu aconseguir que els governs es prenguin seriosament la crisi climàtica.

Extinction Rebellion va ser un procés llarg i meditat que va sorgir com a resultat de la investigació acadèmica dels fundadors Roger Hallam, Dr Gail Bradbrook, Simon Bramwell i altres activistes de l’equip de la campanya Rising Up! Després de 30 anys de campanyes tradicionals (correus electrònics, donacions…) que van ser ignorades, van decidir que calia un enfocament menys convencional. La violència estava fora de lloc (“destrueix la democràcia, condueix a la guerra i sempre és una idea terrible”, afirma Hallam. De manera que només quedava una opció: actes pacífics de desobediència civil, realitzats en massa per persones de tots els àmbits. Persones que estan disposades a ser detingudes per la causa. És una tècnica que ja ha funcionat abans: Extinction Rebellion es va inspirar en part en el moviment a favor dels drets civils dels Estats Units als anys 60.

El moviment ha agafat impuls a un ritme impressionant, amb 1.139 grups en 75 països diferents (i sumant). Això vol dir protestes internacionals habituals per bloquejar els carrers, on tenen lloc nombroses detencions i el trànsit s’acaba veient afectat. Li molesta moltíssim a la gent que simplement va a la feina o fa les seves activitats diàries? Per descomptat, però aquesta és la clau. “Els agitadors canvien el món”, va dir Roger Hallam a la BBC. “Cap canvi és possible a menys que provoqui una gran angoixa emocional.”

La seva protesta més gran fins ara va ser un esdeveniment de 10 dies a Londres, a l’abril del 2019: persones joves i grans van sortir en massa (i disfressats) per bloquejar carreteres i punts importants. Van organitzar una “mort” al Natural History Museum, van abocar sang falsa als afores de Downing Street, es van lligar al pont de Waterloo i van ocupar Parliament Square. Tot això va provocar que més de mil “rebels” fossin arrestats.

El factor de ‘rebel·lió’ és fonamental per al moviment, d’aquí el seu nom, o com ho va expressar el columnista de The Guardian i activista ambiental George Monbiot en el discurs de declaració de XR a Parliament Square l’octubre del 2018: “La gent només sabrà que això va de debò quan hi hagi persones disposades a sacrificar la seva llibertat en defensa de les seves creences.”

Però no tot és crim i càstig; les protestes també han de ser divertides i atreuen regularment a músics, artistes i intèrprets. (“Com un mini Glastonbury als carrers”, ha dit Hallam). El grup creu que les accions creatives i familiars ajuden a transmetre el missatge a una audiència més àmplia d’una manera inspiradora.

Resulta que bloquejar el centre de Londres durant diversos dies i alhora riure és una manera reeixida de transmetre un missatge important. Durant la protesta, XR va acaparar titulars de premsa i va centrar l’atenció nacional sobre la crisi climàtica i ecològica. El Parlament va debatre el tema per primera vegada en anys abans de declarar una emergència climàtica (amb diverses ciutats de tot el món fent el mateix). En fer-ho, el govern del Regne Unit va complir amb la primera de les tres demandes centrals de XR: les altres són aturar les lleis de biodiversitat i aconseguir la petjada de carboni zero per al 2025, i crear una assemblea ciutadana sobre justícia climàtica.

És un èxit del qual estan orgullosos, però no és prou, encara no, admeten els organitzadors. El compromís actual del Regne Unit de reduir les emissions de carboni per al 2050 és simplement massa poca cosa, i ja és massa tard. Per limitar l’escalfament als 1,5ºC recomanats, les emissions globals netes de CO2 han de reduir-se en un 45% des dels nivells de 2010 per a 2030. Sense una acció urgent, es preveu que el Regne Unit no complirà amb els objectius legals. “Pel que fa a nosaltres, les accions parlen més que les paraules. Fins que [el govern] no comenci a prendre mesures radicals, continuarem amb la nostra rebel·lió”, promet la portaveu de XR, Alanna Byrne.

I, no obstant això, enmig de la desesperació, hi ha esperança i alegria. “Coneixem persones increïbles de tots els àmbits de la vida, religions, colors, orígens”, explica Byrne. “Pares, avis, infants, activistes experimentats i persones que mai abans no havien protestat. Tots compartim una tristesa i una determinació comunes, i un profund amor pel món natural. I hi ha alguna cosa immensament poderosa en això.”

“Quan miro els meus néts, intento imaginar el seu futur. Mai no és massa tard per posar-se dempeus. Jo també vaig protestar i em van detenir.” Hazel Mason, 71 anys, Londres, fundadora de l grup d’avis Extinction Rebellion

La pandèmia de 2020 va fer que l’estratègia de mobilització massiva i el finançament de XR fossin molt més difícils d’executar en el que estava destinat a ser un any històric per a l’acció climàtica. La pandèmia ha omplert XR “tant d’esperança com de por”, però també hi ha la sensació que es pot reconstruir una cosa nova i crear una societat més justa. El futur del moviment estarà definit per la seva capacitat de fer que persones de tots els sectors de la societat se sentin empoderades.

AccióAtlas: XR van ser ponents del nostre esdeveniment “Fixing the future” a Barcelona. Uneix-te a la rebel·lió internacional.

Escriptora freelance