“Hem de treballar junts per parar aquesta pandèmia. Tots hem d’estar segurs i hem d’aprofitar les nostres habilitats per a ajudar als que ho necessiten”, diu en Michele Fiani, de Lonati Spa.

Aquest és un exemple de com la col·laboració pot ser crucial. Quan un hospital italià es va quedar sense vàlvules per als sistemes de ventilació mecànica que es necessitaven, ja que cada vegada més pacients amb COVID-19 són hospitalitzats, els fabricants locals van intervenir amb rèpliques impreses en 3D.

La cadena de subministrament de la vàlvula original es va trencar, però les persones i la impressió 3D van estar a l’altura de les circumstàncies.

“La comunitat, formada per un hospital, un diari i un equip de professionals, va fer una carrera a contratemps i va salvar vides. Això és tot”, diu en Cristian Fracassi, d’Isinnova.

Tot va començar amb una trucada de la Nunzia Vallini, periodista d’un diari de Brescia, capital de la província del nord d’Itàlia. El 13 de març de 2020, va explicar-li a en Massimo Temporelli, fundador del laboratori de fabricació digital FabLab a Milà, el problema del qual s’havia assabentat: Un hospital de Chiari, una petita ciutat pròxima a la capital, s’estava quedant sense vàlvules per als sistemes de ventilació mecànica que ajuden els pacients a respirar ventilant mecànicament els seus pulmons. La companyia que subministra aquestes vàlvules no podia enviar reemplaçaments en tan poc temps, i la gent estava morint.

Massimo, que té la seva seu a Milà, finalment va contactar amb en Cristian Fracassi, fundador i director general de l’empresa d’enginyeria Isinnova i es va posar en contacte amb Michele Faini, un expert en la fabricació d’impressions en 3D i dissenyador d’R+D a Lonati SpA, una empresa de fabricació de Brescia. Els dos han col·laborat anteriorment, i ràpidament es van posar a la feina per a dissenyar les vàlvules, que ajuden a barrejar l’oxigen amb l’aire i són una part important del mecanisme.

El proveïdor de l’hospital no va voler donar a aquests fabricadors la informació sobre el disseny de les vàlvules originals, va dir en Michele a Fast Company, però ells mateixos van poder fer “l’enginyeria a la inversa” del disseny original.

Enginyeria inversa: procés d’analitzar un objecte en detall per determinar com està fet: disseny, fabricació, etc. amb la intenció de construir-ne un de nou amb característiques similars.

Tot i que aquesta va ser la primera vegada que Lonati SpA va imprimir objectes pel sector mèdic, Michele diu que les impressores de la companyia poden imprimir amb ‘Nylon PA12’, un material que pot ser sanejat i usat per a propòsits biomèdics. “Estàvem llestos per a imprimir les vàlvules en un parell d’hores, i l’endemà teníem 100 vàlvules impreses”, diu en Michele.

La versió impresa en 3D va costar menys d’1 euro cadascuna i el prototip va trigar tres hores a ser dissenyat, ja que el proveïdor de vàlvules de l’hospital es va negar a lliurar els plànols. Així que van haver de conformar-se amb els millors càlculs, que afortunadament semblen haver funcionat. Els pacients amb COVID-19 a l’hospital de Chiari poden ara respirar gràcies a aquestes vàlvules impreses en 3D.

► AccióAtlas: Llegeix: Més projectes relacionats amb la resistència en temps de coronavirus.