El concepte que la majoria de la gent té d’un museu s’ha d’actualitzar. En resposta als desafiaments de la COVID, a la digitalització de la cultura i al desig de connectar-se i participar, els museus s’estan alliberant dels seus propis murs.

El Climate Museum UK no té cap víncle amb un edifici físic. Es tracta d’un museu mòbil i digital que vol recollir les respostes a l’emergència climàtica i ecològica. Aquest museu utilitza art, objectes, idees, jocs i llibres per estimular les persones i ajudar-les a jugar, fer, pensar i parlar sobre la crisi de la Terra i obrir la seva imaginació a futurs possibles.

Va ser fundat per Bridget Mckenzie (a la foto inferior) amb el desig de combinar la seva carrera anterior, liderant programes digitals i d’aprenentatge en les principals institucions culturals del Regne Unit, inclosa la Tate i la Biblioteca Britànica, amb el seu compromís personal i familiar amb el moviment ambiental.

“Estava intentant unir aquests dos aspectes de la meva vida fora de la meva feina habitual, executant majoritàriament projectes d’ecologia creativa local sense finançament”, diu Mckenzie. Va assistir al curs de Creative Climate Leadership, dirigit per Julie’s Bicycle, després del qual va decidir crear una organització “per permetre la creació d’una cultura regenerativa, utilitzant les arts”.

Inicialment, Mckenzie va imaginar una organització de formació i desenvolupament, però després de conèixer a Miranda Massie, directora del Climate Museum New York, es va adonar que volia crear alguna cosa amb ambicions similars, i el 2018 va néixer el Museu de Clima del Regne Unit.

Mckenzie aspira a ajudar les persones a comprendre com ampliar la diversitat de respostes davant la crisi de la Terra i el gran potencial de les organitzacions culturals, educatives i científiques per permetre una transició en les actituds i el comportament de les persones. No obstant això, les limitacions de finançament poden limitar aquest potencial, a l’igual que la por: “la negació i la por poden impedir que les institucions s’involucrin amb el tema, perquè és massa complex”, afegeix Mckenzie.

Tenir un edifici físic també pot restringir les converses: “Si tens un edifici i la gent planteja la qüestió de l’entorn, és molt difícil anar més enllà de les preguntes de com reciclem tasses de cafè i com reduïm la nostra energia”, explica. El Climate Museum UK, mentrestant, una xarxa de professionals que treballen amb objectes trobats i materials reciclats, ha tingut una petjada molt lleugera des dels seus inicis.

Un objectiu és ajudar els museus locals a restaurar la seva rellevància per a les seves comunitats, ja sigui documentant el moviment climàtic o explorant la transició energètica comunitària. “Som un museu, però també actuem com a provocador, demostrador i ajudant”, afegeix Mckenzie. “Volem obtenir fons per treballar amb els museus associats locals i ajudar-los a desenvolupar eines i recursos que puguin aportar una mirada ecològica a les seves col·leccions.”

El Museu també està col·laborant amb socis de govern local. Estan treballant amb el districte londinenc de Lewisham, que serà el “districte de la cultura 2022” amb un enfocament específic en l’acció climàtica, per acollir converses creatives sobre el clima a la comunitat local.

L’equip del Museu de Clima del Regne Unit també està fent un treball profund amb complexitat, portant el debat més enllà de la qüestió binària de si involucrar les persones amb la crisi climàtica necessita més espai per a l’educació o per a la imaginació, atesos els fracassos en els intents d’involucrar a un públic ampli.

“El desafiament és enormement multidimensional. Hem de treballar a nivell espiritual (en el sentit més secular de la paraula) i emocional.”

“Necessitem treballar pràctica i físicament, sortir al carrer i fer projectes on la gent està construint, dissenyant i provant coses”, ens diu Mckenzie.

Altres projectes inclouen explorar el potencial de les col·leccions de béns comuns digitals. “Bàsicament, si penses en les col·leccions culturals com a dades, llavors, ¿com pots incorporar una mirada ecològica a les col·leccions digitals i també permetre que els usuaris finals trobin el que necessiten?” Una innovació és veure els activistes com un grup d’usuaris de col·leccions digitals, un enfocament apropiat per a una organització que va guanyar un Activist Museum Award 2019/20.

En el seu treball com a cofundadora de la creixent comunitat global de campions de les arts i la cultura, Culture Declares Emergency, Bridget està investigant com la lletra “R” de “Regeneratiu” podria afegir-se a l’acrònim tan utilitzat STEAM, canviant-lo a STREAM. Les idees inclouen un festival d’arts regeneratives que faria servir dades per explorar els danys i les reparacions: “Es tractaria d’indrets de curació d’art. És una nova visió de les arts a l’aire lliure”, explica.

A aquest programa d’activitats se sumen xerrades i tallers regulars per a públics diversos, entre els quals es troben escoles i institucions culturals i educatives. A través de la conservació i el joc amb objectes, el Climate Museum UK està inspirant converses i traçant un nou camí sobre com la cultura pot ajudar-nos a respondre a la crisi de la Terra.

AccióAtlas: El Climate Museum UK et convida a iniciar noves converses sobre el clima i l’ecologia, i a obrir-te a un punt de vista ‘positopista’, tenint una visió més àmplia del que podria ser el nostre futur. Posa’t en contacte amb ells o subscriu-te al seu newsletter per obtenir més informació.

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de CultureFutures, un nou projecte narratiu que cartografia projectes creatius i culturals amb una missió social (i dona a conèixer els artistes, col·lectius i empresaris que ho fan possible).