La moda sempre s’ha proposat ser atrevida i original. Però la veritable creativitat prové de les veus noves, diferents i sovint infravalorades.

BRICKS és una revista independent dirigida per persones Queer que obre un espai per al talent emergent. Trenca amb l’estereotip de brillantor i glamur de “El diable es vesteix de Prada” dins la indústria de la moda, i mostra la moda a través dels ulls de persones marginades.

Les seves portades han inclòs la superestrella drag adolescent Desmond is Amazing, l’activista transgènere i model Munroe Bergdof i la rapera i compositora Brooke Candy. Els creatius i col·laboradors que apareixen a les seves pàgines són persones interessants que la fundadora de BRICKS, Tori West, va conèixer durant el seu curs de Comunicacions de Moda a la Universitat de West England. El fanzine digital mensual de BRICKS, Voices, entrevista artistes, autors i activistes com ara l’artista transgènere Travis Alabanza, l’organitzadora de la protesta Black Lives Matter a Bristol Liza Bilal i l’activista de la moda Tamsin Blanchard.

En lloc de moda ràpida, BRICKS ens parla de biodisseny, del futur de la moda (“Crec que no hi ha dubte que sempre necessitarem roba, però la pregunta és ‘Necessitem la moda?’”) i d’iniciatives per donar suport als dissenyadors emergents i evitar l’apocalipsi ambiental.

Imatge: “El biodisseny és la tecnologia més nova en moda sostenible”, bricksmagazine.co.uk

En la seva edició Manifesto destaca el talent emergent que està enviant un missatge per a un món millor: “Coneixes les raons que hi ha darrere d’un disseny o creació? Quin és el teu missatge? Ho comparteixes?” escriu West a l’editorial. “Creiem que la moda ha d’inspirar, motivar, identificar i donar poder. En aquesta edició hem seleccionat talents emergents que fan precisament això. Trobaràs diverses declaracions, intencions i els motius que hi ha darrere del seu treball.”

I en el seu número 7, Rise Together, la revista presenta nou joves menors de 18 anys que estan treballant junts per construir un futur millor, tractant temes que van des de la moda fins al menjar. “Va ser una de les meves històries de portada favorites”, diu West, “perquè se centra en l’acció col·lectiva més que en l’activisme egoista.”

BRICKS també inclou seccions d’Art, Cultura, Música i Política on s’exploren temes que van des dels pronoms de gènere i la salut mental fins a l’experiència de ser mestís i l’antiracisme.

Imatge: “Modelant un futur més brillant”, bricksmagazine.co.uk (cortesia de Matthew Needham)

West descriu com n’és d’important oferir una plataforma a les persones marginades, però també crear un espai de treball segur per elles. “Era una prioritat fer de BRICKS una plataforma segura que no només ofereixi oportunitats a aquestes persones i comunitats, sinó que els ofereixi un entorn de treball reconfortant i comprensiu. Vaig patir abús en el meu lloc de treball a causa del meu gènere i la meva identitat sexual, i sempre em vaig sentir incòmoda en la indústria creativa, ja que en la seva majoria està dirigida per veus privilegiades de classe mitjana. Venint d’un entorn de baixos ingressos, i havent estat dins i fora de la pobresa tota la meva vida, no m’acabava de veure en aquests espais, i quan hi era, sentia que no hi pertanyia. Volia tenir un espai de treball que no només em fes sentir còmoda, sinó que ajudés altres a passar per coses similars en tots els àmbits de la vida.”

Només el 16% de les persones que treballen en la indústria de la moda provenen de la classe treballadora i les barreres econòmiques per accedir-hi són significatives. Plegant tovalloles davant la càmera, Tori escriu: “la gossa cap de redacció a temps complet, que seu al costat dels editors de Vogue en els àpats de premsa, és netejadora a temps parcial perquè ha de pagar-se el que vol… cal deixar de creure que als que tenen un bon perfil d’Instagram no els falta de res”.

Imagen: Instagram @toriwest

West espera veure un canvi important en els mitjans de moda, perquè cal explicar històries noves i inèdites. “El 80% de la indústria editorial britànica està dirigida per només cinc multimilionaris. No podem canviar res si les persones que estan en posicions de poder són el tipus de persones amb les que la majoria de la població simplement no s’identifica. Com podem esperar que les nostres veus siguin respectades i escoltades com a persones marginades si ningú que ens publica comprèn les dificultats de les nostres experiències?”

AccióAtlas: Reserva l’última edició de BRICKS i segueix el seu contingut més recent a Twitter, Facebook i Instagram.