Els pobles indígenes de Mesoamèrica s’uneixen per incidir en la política internacional i defensar els seus drets en l’agenda del canvi climàtic.

Tot i que els pobles indígenes sovint no compten amb un reconeixement formal sobre les seves terres, protegeixen el 80% de la biodiversitat del món. No obstant això, aquestes terres estan regularment amenaçades per l’explotació i la desforestació a causa de l’ús del bestiar, la tala excessiva de fusta, la caça furtiva i grans projectes com l’explotació minera, hidroelèctrica o petroliera.

A Mesoamèrica, una regió històrica i cultural que s’estén des de Mèxic a través de Belize, Guatemala, el Salvador, Hondures, Nicaragua i el nord de Costa Rica, els pobles indígenes i les comunitats forestals tenen una influència històrica sobre 50 milions d’hectàrees de boscos. Tot i que hi ha hagut iniciatives per protegir la regió, com ara la declaració d’àrees protegides o la formació de “corredors biològics”, les condicions socials i econòmiques dels pobles i comunitats indígenes no han canviat. A més a més, a la regió abunda la inestabilitat política, grans empreses que infringeixen els drets de les comunitats i la criminalització dels defensors mediambientals.

L’AMPB enforteix les capacitats de les dones líders territorials.

Davant d’aquests reptes, l’Aliança Mesoamericana de Pobles i Boscos (AMPB) va ser creada l’any 2010 per agrupar els pobles i comunitats locals indígenes des de Panamà fins a Mèxic per fer front al canvi climàtic i millorar la governança territorial. Una de les seves principals àrees de treball és incidir en la política internacional perquè l’agenda del canvi climàtic integri els drets de les comunitats indígenes i la seva coexistència amb els boscos.

El coordinador de l’AMPB, Levi Sucre Romero, de la comunitat bribri de Costa Rica, reconeix el repte del model de desenvolupament destructiu, especialment després de la COVID-19, quan els governs regionals se centren en la recuperació econòmica sense tenir en compte els enfocaments sostenibles. Tot i això, destaca que les comunitats de l’AMPB s’han enfortit progressivament: “tenim més capacitats instal·lades i una unió que potencia les nostres demandes. Els nostres territoris generen cada cop més propostes i solucions basades en el coneixement ancestral”.

Artesania. Isla Soledad Mandinga, Guna Yala. Les dones passen part del dia produint artesania per portar i vendre als pocs turistes que passen per la zona.

La tasca d’incidència de l’AMPB se centra en dos àmbits: la gestió forestal comunitària i els drets territorials. La seva presència en reunions nacionals, regionals i internacionals permet que les veus indígenes siguin escoltades, i que s’incorpori el seu important coneixement en gestió forestal al debat global sobre el canvi climàtic.

Recentment han convocat el Primer Congrés Regional de Boscos i Paisatges Sostenibles, juntament amb el Ministeri de Medi Ambient de Panamà, la Comissió Centreamericana de Medi Ambient i Desenvolupament (CCAD) i altres aliats. Va congregar líders de pobles indígenes i comunitats forestals, funcionaris governamentals, organitzacions de la societat civil, centres de recerca i donants de l’Amèrica Central i la República Dominicana per debatre els principals reptes i oportunitats de la regió en la lluita contra el canvi climàtic.

Escola de lideratge a Petén, Guatemala.

Tot i això, fer campanya pel canvi en aquests fòrums internacionals és només una part del que fa l’AMPB i la defensa dels drets de la comunitat comença des de la base. Per això, l’Aliança, formada per deu autoritats tradicionals de pobles indígenes, organitzacions liderades per indígenes i concessionàries comunitàries a Mesoamèrica, situa la construcció de capacitats al centre de molts dels seus programes, que inclouen el desenvolupament d’habilitats, el finançament directe als territoris i la formació política.

La seva escola de lideratge, una “escola sense parets”, és un programa itinerant que adapta el currículum a cada context i enforteix el lideratge i la construcció de capacitats en les organitzacions comunitàries i indígenes. L’intercanvi de coneixement entre les comunitats de Mesoamèrica és una part important de l’Aliança. Com diu Alejandra Menéndez, de l’Aliança OFC Guatemala, “els països mesoamericans tenim punts en comú, i això es nota en com els joves s’organitzen per ser ells els protectors dels recursos naturals, dels boscos, el sòl i l’aigua”.

L’Aliança Global de Comunitats Territorials, pobles indígenes i comunitats locals de la conca de l’Amazones, Brasil, Mesoamèrica i Indonèsia a Nova York, a la vaga pel clima del 20 de setembre de 2019.

Una altra línia de treball emfasitza el paper que han de jugar les dones en el desenvolupament i la gestió sostenible dels boscos de la regió. La Coordinadora de Dones Líders Territorials de Mesoamèrica posa especial atenció a augmentar la participació de les dones en els rols polítics i de lideratge, per tal que s’involucrin en els processos de presa de decisions de les seves comunitats i organitzacions de base.

La tercera línia de treball de l’AMPB és el Fons Territorial Mesoamericà (FTM), que promou un creixement econòmic inclusiu i dona suport a les petites empreses perquè participin en mercats internacionals competitius. El Fons se centra en el desplegament ràpid de finançament directe lligat a projectes forestals i agroforestals territorials per aconseguir avenços significatius davant el canvi climàtic, la conservació i el desenvolupament a gran escala.

Monitorant activitats a Petén, Guatemala.

Hi ha motius per tenir esperança en la gestió de les terres indígenes a la regió. A Mesoamèrica, més del 60% dels boscos tenen reconeguts els drets territorials de la seva comunitat. Això ha donat lloc a organitzacions locals més fortes, empreses forestals comunitàries i iniciatives locals d’ecoturisme, que han millorat la gestió i la conservació sostenible dels boscos.

Com destaca Levi Sucre Romero, “els pobles indígenes estem cada cop més organitzats. Cada cop tenim més coneixement. Tenim més eines de comunicació. També tenim experiències d’èxit a la regió com ara en gestió forestal, producció ecològica, plaques solars gestionades per dones. Estem tornant a les nostres arrels, al nostre coneixement cultural indígena per sobreviure. Perquè ara es tracta de supervivència”.

Des de la participació en l’àmbit local fins a la defensa en fòrums internacionals, l’AMPB amplifica les veus i les experiències de les comunitats indígenes per assegurar que siguin escoltades a l’agenda del canvi climàtic.

AccióAtles: Pots seguir la feina de defensa de l’AMPB a la seva pàgina web i conèixer les històries dels seus projectes a YouTube. També pots subscriure’t al seu butlletí i seguir-los a Twitter, Facebook i Instagram.

► T’apassiona la justícia climàtica? Dona un cop d’ull al nostre canal JustFutures.

Nota de l’editora: Aquest és un projecte regional sense seu fixa. Tanmateix, volem que els nostres lectors i lectores puguin trobar l’AMPB al nostre mapa, de manera que l’hem situat a la regió general d’un dels membres de la comunitat. La recerca i suport a l’edició d’aquest article han anat a càrrec de Bianca Fiore.