Sembla que la nostra curiositat no té límits: l’horitzó ple de futures possibilitats ens enlluerna. Tot i que molts de nosaltres intentem mirar cap a una altra banda. Gaudim dels béns de consum que els avenços tecnològics ens proporcionen (els nostres telèfons intel·ligents, els nostres portàtils…), però quan es tracta d’allò que realment té a veure amb el futur, quan es tracta de fer del món un lloc millor, som, amb massa freqüència, més espectadors que participants. El 1870, cap al final de la revolució més important de la societat humana, la Revolució Industrial, l’artista i pensador anglès William Morris va observar el canvi que s’estava produint al seu voltant. Va veure un món en què la innovació havia alliberat la humanitat de la feina tediosa i li permetia ser lliure per primera vegada per poder gaudir en la cerca de l’expressió cultural i la creativitat. Però això encara no ha passat. Morris va afirmar: “No vull art per a uns quants, igual que no vull educació per a uns quants o llibertat només per a uns quants”.

Creiem que això segueix sent vigent avui pel que fa al futur.

No formem un grup immens, només som ciutadans inquiets que creiem que tothom s’hauria d’implicar en la construcció del món que vindrà. El nostre crit de guerra és “Democratitzar el futur”, la qual cosa només significa que volem que el futur estigui obert a tothom de la mateixa manera que Morris volia que l’art també ho estigués. “Al capdavall, quina relació tenim amb l’art…?”, es preguntava Morris, “… si no el podem compartir plegats?”.

Una dècada després de llançar la pregunta, la North America’s National Geographic Society es va embarcar en la missió d’augmentar i difondre el coneixement geogràfic. Ara és una de les organitzacions sense ànim de lucre de caràcter científic i educacional més importants del món. National Geographic ha finançat més d’11.000 investigacions i projectes per a la conservació i l’exploració, a més de nombrosos programes educacionals.

Nosaltres ens sentim igual pel que fa al futur, de la mateixa manera que aquells pioners educacionals van fer en el terreny de la geografia. Volem que tothom participi en el viatge de la invenció i el descobriment que tenim al davant.

És cert que ens enfrontem a problemes descoratjadors i que la nostra obsessió amb la immediatesa, el pensament a curt termini, ha generat una crisi econòmica mundial i ha creat desastres mediambientals. Però creiem en el futur precisament perquè som optimistes. “L’optimisme és una estratègia per construir un futur millor”, sosté l’intel·lectual i activista
nord-americà Noam Chomsky. “Perquè llevat que pensis que el futur pot ser millor, serà poc probable que t’alcis i assumeixis la responsabilitat de fer-ho possible”.

Si hi estàs d’acord, ajuda’ns a aconseguir-ho reunint en un mateix espai els projectes més ambiciosos i inspiradors per al futur. Pot ser el teu projecte o el projecte d’algú altre. Pot ser una innovació tecnològica, una millora mediambiental, un gran avenç mèdic o un programa social d’allò més ambiciós. No hi fa res. Si es tracta d’una innovació per al bé comú, si us plau, comparteix-la amb Atlas of the Future.

El 1870, un atles era un llibre. La nostra intenció és que Atlas of the Future sigui un far. O, com segurament diria William Morris: “Al capdavall, quina és la nostra relació amb el futur si no el podem compartir?”.