La dissenyadora xilena Margarida Talep ha desenvolupat el seu propi embalatge ecològic com a substitut del plàstic.

Part del problema de la contaminació plàstica és l’abundància de materials no reciclables que s’utilitzen actualment per envasar productes alimentaris. Aquests materials d’un sol ús que ni tan sols es poden reciclar estan omplint els abocadors, i també els nostres oceans. Decebuda per aquesta situació, la dissenyadora xilena Margarita Talep va tenir la idea de desenvolupar el seu propi embalatge ecològic.

A partir d’aquest desig de trobar una solució real, Talep va crear una alternativa sostenible i biodegradable als envasos d’un sol ús, utilitzant matèria primera extreta de les algues. Aquest “plàstic” es biodegrada perquè està fet de material 100% orgànic que es pot descompondre fàcilment després de tan sols un parell de mesos, depenent de les condicions climàtiques.

Talep diu que el material inclou només matèria natural, fins i tot els tints utilitzats per acolorir-lo. El seu “plàstic” ve en una gran varietat de tons, i tots els colors s’extreuen de la pell de fruites i vegetals com ara nabius, remolatxa o pastanaga. Aquests tints naturals s’hi afegeixen lleugerament, per aportar-hi un color suau.

La barreja bàsica del bioplàstic està formada per un polímer, un plastificant i un additiu. Les quantitats de cada ingredient varien segons la consistència desitjada del producte final. L’ingredient principal és el polímer, que en aquest cas és agar, una substància polisacàrida gelatinosa que s’extreu de les algues vermelles per ebullició. El plastificant és aigua i l’additiu és un tint natural.

Talep bull la barreja d’agar a uns 80°C per aconseguir un material que s’assembla molt al plàstic fi. Un cop fos, el líquid es transfereix a un motlle. El líquid adquireix una consistència similar a un gel quan la temperatura baixa per sota dels 20°C. En aquest punt, es deixa assecar en un ambient ben ventilat i a temperatura constant, fins que s’assembli al paper o al plàstic fi.

La versatilitat del material derivat de les algues té el potencial de generar molts tipus de bioplàstics, alguns més rígids i altres més flexibles, com el plàstic convencional, simplement alterant les proporcions de polímer, plastificant i additiu a la barreja. Ella recomana aquest embalatge de bioplàstic per contenir productes alimentaris secs. Per segellar, cal fer servir calor en lloc de cola.

A diferència d’altres bioplàstics que només es poden descompondre a temperatures superiors a 30°C, Talep insisteix que, si bé la biodegradació és més lenta a temperatures baixes, no és menys efectiva. El bioplàstic triga al voltant de dos mesos a descompondre’s a l’estiu, depenent del seu gruix, i de tres a quatre mesos en descompondre’s del tot a l’hivern.

“Crec que la biotecnologia serà una part important de les indústries del futur. Sempre que tots els processos d’extracció d’aquestes matèries primeres i la seva fabricació es facin amb consciència mediambiental. Però no n’hi ha prou amb crear nous materials. Aquestes solucions han d’anar en paral·lel amb altres accions.”

Talep conclou: “Diversos països haurien d’implementar plans d’acció per reduir la quantitat de residus plàstics produïts introduint més projectes d’economia circular, mantenint el plàstic en un sistema cíclic per evitar que acabi en un abocador o al mar”.

AccióAtlas: Pots donar una ullada als dissenys de Talep aquí.