El resplendent sol d’un matí d’abril colpeja sobre Kontagona, una animada ciutat comercial al centre de Nigèria. Se sent un constant brunzit dels generadors mentre les màquines de molt pelen els grans d’arròs, revelant els grans blancs i brillants. La COVID-19 és a la ment de tots. Però la pròspera cooperativa arrossera de Tudun Wada South de dones és oberta al negoci.

A Kontagora, els productors i elaboradors de petita escala continuen en marxa per a satisfer les necessitats alimentàries de Nigèria.

L’Asabe Danjuma és la presidenta de la cooperativa. Gràcies al Programa de Desenvolupament de la Cadena de Valor (VCDP), un esforç conjunt del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (IFAD), el Govern de Nigèria i el sector privat, l’Asabe i la seva cooperativa, integrada per 75 membres, han sigut testimonis de transformacions que han canviat la vida de la seva comunitat. Aquestes dones han creat una empresa sostenible que ha creat llocs de treball, que ha incrementat els ingressos en la seva comunitat, i que també contribueix a la seguretat alimentària del país.

Igual que en altres parts del món, les mesures de precaució adoptades pel govern han plantejat desafiaments per a l’activitat comercial a Kontagora. L’Asabe ha elaborat ràpidament, amb les dones de la cooperativa, una estratègia per poder continuar processant i venent arròs, operant dins de les restriccions i mesures de seguretat establertes.

“Ens dividim en tres subgrups per a reduir el nombre de persones dins del centre de processament”, diu l’Asabe. “Després s’assigna a cada grup un dia per a entrar a processar l’arròs. I sempre fem servir màscares facials, ja que són part de la nostra vestimenta habitual”.

La cooperativa ha sigut capaç de conciliar aquest atrafegat mercat amb la necessitat de salvaguardar la salut. “El tema del distanciament social s’aborda automàticament perquè emprem la divisió del treball. Algunes dones netegen arròs, unes altres el bullen, unes altres l’assequen, el moleixen o l’envasen a les seves seccions, respectivament.”

Les dones comencen el seu matí a les 7 i romanen dins del centre de processament durant les hores en què l’entrada i sortida està restringida. L’Asabe va explicar com la cooperativa està maximitzant la seva eficiència. “Els nostres clients vénen a l’arrocera entre les 8 i les 9.30 del matí per a comprar el nostre arròs. Ens adherim estrictament als principis rectors per a reduir la propagació de la COVID-19, com la rentada regular de mans i l’ús de desinfectants de mans”. A l’entrada del molí, els clients es netejen i desinfecten les mans també. Gràcies a un pou perforat pel VCDP, no ens falta mai aigua fresca i neta.

Les dones estan ocupades més que mai, de fet, el fet que la gent s’afanyi a proveir-se es reflecteix en l’augment de la demanda d’aliments bàsics. “Aquesta gran demanda està portant més diners a les nostres butxaques”, afegeix l’Asabe.

Els treballadors de la construcció treballen suant la cansalada enmig de l’enrenou dels conreadors d’arròs, que porten el seu arròs a la cooperativa. Després de només dos anys, ja estan ampliant les seves instal·lacions.

Aquesta expansió no hauria sigut possible sense les constants millores en la tecnologia. Les dones solien bullir l’arròs en grans caçoles d’aigua, processant només una tona d’arròs al dia. Alguns dels grans d’arròs es trencaven, es descolorien o fins i tot es cremaven, la qual cosa disminuïa el valor de mercat i feia difícil competir amb l’arròs importat de major qualitat.

No obstant això, el problema al qual es van enfrontar l’Asabe i les trebalaldores no va ser la falta d’arròs de qualitat. Ja l’any 2015, el IFAD-VCDP havia presentat als agricultors locals el Faro 44, una varietat d’arròs coneguda pels seus grans llargs. Amb aquesta llavor certificada millorada i la capacitació en millors pràctiques de cultiu, els seus rendiments es van triplicar i la qualitat de l’arròs collit va millorar.

Però, malgrat l’abundància d’arròs d’alta qualitat disponible, mancaven de la tecnologia adequada per a processar l’arròs de manera que complís amb les normes internacionals. Això va canviar al novembre de 2017, quan el IFAD-VCDP va proporcionar a la cooperativa amb equip de processament mecanitzat.

La nova maquinària incloïa innovadores calderes de “fons fals”, que coïen l’arròs al vapor en lloc de bullir-lo, com es feia tradicionalment. El mètode dóna com a resultat un producte més atractiu que també conserva les seves vitamines i minerals, augmentant així el seu valor nutritiu.

En el marc del projecte es va impartir capacitació a més de 4.000 dones sobre la utilització de la nova tècnica al vapor. Amb les calderes noves, les dones poden treballar amb major eficiència, produint fins a 30 tones diàries d’un arròs d’alta qualitat per al qual existeix un mercat insaciable a Nigèria. La cooperativa ha passat de produir arròs de baixa qualitat i poc desitjable a competir per satisfer la demanda, i a un preu molt més alt.

“Portàvem més de 20 anys en el negoci de l’arròs i no teníem res del que estar orgullosos”, diu Hajara Mohammed, President de la Societat Cooperativa Doko Yegborolo. “Però en només dos anys, el IFAD-VCDP ens ha fet rics. La gent ve a nosaltres fins i tot abans que acabem de processar. Estem expandint el nostre negoci i contractant a gent per a treballar perquè necessitem més mans per a poder satisfer la demanda del mercat.”

L’Asabe s’enorgulleix del que la cooperativa de dones ha aconseguit, i del futur sostenible que poden esperar. “El cel és el nostre límit”, diu. “Continuarem creixent per a competir amb altres empreses més grans. Només som dones en la nostra cooperativa, i estem a l’altura”.

Assenyala a les treballadores i assenyala: “Estem construint aquest nou molí amb els diners que hem guanyat, sense el suport financer del projecte. Després de només dos anys, el nostre negoci ja és completament sostenible. Quan la construcció acabi, estarem llestes per a continuar creixent”.

Llegeix més: La resposta del IFAD a la COVID-19 i el treball del IFAD a Nigèria.