Qui ha cultivat la meva roba?

Fibreshed
Regne Unit (Bristol)

Fibreshed aposta per una moda que funcioni a prop de casa, un sistema en què la roba que usem es confeccioni i utilitzi sense sortir del seu territori.

 

El sistema mundial de la moda és tan complex com ampli: la nostra roba pot viatjar 32.000 quilòmetres abans d’arribar al nostre armari. Però Fibreshed torna a posar de moda allò “local”.

Imagina un món on la roba que utilitzem es confeccionés, es fes servir i es rebutgés dins d’una mateixa regió. On les fibres per als fils i les plantes per als tints compartissin el seu paisatge amb els agricultors, tintorers, filadors i teixidors que els transformaran en peces de roba. I on la roba creada es pogués compostar i tornar a terra per alimentar la següent generació de fibres.

Aquest és el món que Emma Hague i Deborah Barker s’han proposat crear. Hague va llançar South West England Fibreshed l’any 2015, i Barker va iniciar el South East England Fibreshed al 2019. Aquestes són dues de les sucursals al Regne Unit d’una xarxa Fibreshed que va començar a Califòrnia l’any 2010, quan la seva fundadora, Rebecca Burgess, es va fixar el desafiament personal de desenvolupar i utilitzar un prototip de vestuari on els tints, les fibres i la mà d’obra provinguessin de territoris a no més de 240 quilòmetres de la seu del projecte.

Quan Hague es va mudar a Somerset, es va trobar vivint a prop d’una gran granja d’ovelles que, inusualment, seleccionava el seu ramat no només per la seva carn, sinó també per la qualitat de les seves fibres. Això, i la seva experiència prèvia en la construcció d’un sistema tèxtil comunitari als Andes peruans, la van portar a preguntar-se com es cultiva i es fabrica la roba d’avui: “Com hem arribat a tenir un sistema que està tan lluny del que solíem tenir històricament? Com pot estar bé cremar llana, fer servir plàstic i després llançar-ho tot a l’abocador? I com podem solucionar-ho?”

Després va començar a construir-ne la solució: una xarxa que uneix fibres locals, processos i dissenyadors per produir teixits dins de la mateixa regió. Productors de tota mena amb mentalitat regenerativa, des d’esquiladors fins a tintorers i patronistes, estan registrats en un directori, i un petit col·lectiu ha treballat en estreta col·laboració per crear Bristol Cloth. Produïda dins d’un radi de 24 km de Bristol, la tela utilitza llana de cultiu regeneratiu, tints vegetals orgànics i sense químics sintètics nocius.

A més de 160 km de distància, als camps del sud de Londres, Barker va començar a fer-se preguntes similars: “Vaig mirar els ramats d’ovelles i vaig pensar: això és una bogeria. Estem tan concentrats en la importància de la carn que les fibres simplement es descarten”. Basant-se en la seva experiència com a tintorera natural i en els seus coneixements sobre la història del disseny i els teixits, va llançar Southeast England Fibreshed juntament amb la seva filla, grangera regenerativa a la Plaw Hatch Farm, i amb la dissenyadora internacional de roba de punt i grangera regenerativa Harriet Miller.

A causa de la proximitat amb Londres, va decidir des del principi centrar-se en contactar dissenyadors i estudiants de la capital que volguessin descobrir com treballar amb teixits que van més enllà de la sostenibilitat. Barker va donar la benvinguda a la granja a un grup de dissenyadors emergents, per ajudar-los a desenvolupar els seus coneixements sobre la granja que hi ha darrere de les fibres i les fibres que hi ha darrere de la tela. Van aprendre que la manera en què es crien les ovelles té un gran impacte en la capacitat del sòl per retenir carboni i en la biodiversitat de la terra. Després, treballant amb plantes de tint extretes del jardí, van aprendre a tintar la llana.

Imatge: Alex Ingram

“Va ser una experiència directa i molt poderosa del que representa que la llana i les plantes per al tint creixin al mateix lloc, i com això afavoreix la comunitat local”, explica Barker. “Van quedar realment impressionats pel fet que aquesta llana tenyida es podia compostar al final de la seva vida, per alimentar la següent generació de cultius de plantes de tint. El fet que estiguessin tan impressionats em va desconcertar completament, em va fer adonar de com estem de lluny de com es solia fer la roba.” Barker busca ara generar fons perquè més dissenyadors acudeixin a la granja i aprenguin més sobre la relació de la roba amb el territori.

Mentrestant, South West England Fibreshed manté el seu propi enfocament, basat en les arrels històriques de la zona com a centre de la indústria tèxtil. A més d’organitzar reunions periòdiques per als seus membres i per a les empreses relacionades amb el cicle de producció de roba, Hague està estudiant com millorar la infraestructura necessària per al processament de les fibres. Actualment, hi ha llargs terminis de lliurament i una logística de transport complicada. Així que Hague i Barker treballen en un estudi de viabilitat que explorarà diferents models de processament de fibres, que oferirà noves possibilitats i que farà que la roba sigui més fàcil de produir i de comprar.

Els canvis en les polítiques són una part essencial del progrés i un objectiu que transcendeix la regió. “Al Regne Unit, encara que es pensa molt en la sobirania alimentària, no hi ha una política expecífica sobre la producció de fibres i teixits”, explica Hague. “Quan es parla d’agricultura, terres i ecosistemes, hem d’analitzar de manera integral, independentment dels productes bàsics o els productes.”

Imatge: Emma Hague

Els mitjans de comunicació tenen un paper essencial en un nou sistema, i un futur positiu per a la moda exigeix explicar històries sobre la roba que siguin més completes, de més abast. “Els dissenyadors tendeixen a destacar massa per la seva contribució a la moda, oblidant-se de tots els que són darrere l’escena”, diu Hague. “La campanya #whomademyclothes ha estat molt important per destacar les persones que fan la roba; però encara hi ha un pas més enrere: ‘qui està cultivant les fibres?’”

“Ens cal veure-ho tot de manera conjunta. Un sistema regeneratiu no es basa només en el món natural, es tracta de l’economia, es tracta de la societat. Ho abasta tot d’una manera que crea un impacte positiu durador i una millora contínua.” Emma Hague

Barker afegeix que el canvi que necessitem, i cap on la xarxa Fibreshed s’està dirigint, és un canvi de paradigma. “Va més enllà de la sostenibilitat: crea significat, crea relacions amb la terra i és regeneratiu. Veig l’alegria i l’entusiasme de la gent quan estableixen aquesta connexió amb la terra. Estan dient, ‘això de cop i volta té sentit’ ”.

Potser el més important per fer el canvi és entendre que ja tenim les solucions que necessitem. Com afirma Barker, “és fàcil per a nosaltres oblidar que la gent no sap que la moda regenerativa és una possibilitat. Però hi ha una altra manera, una manera que ens torna més del que hem fet servir”.

AccióAtlas: Enfonsa les teves mans a la llana de Bristol Cloth o Plaw Hatch, posa’t en contacte amb el teu Fibreshed local o obtén más informació sobre com iniciar Fibreshed a la teva regió.

Coneixes algun projecte que estigui transformant el sector de la moda? Envia’l aquí i el difondrem incloent-lo a l’Atles.

Imatge de capçalera: Alex Ingram.

Escrit per

Becca Warner (31 agost 2020)

Biografia

‘Friki’ de la natura, recol·lectora urbana i redactora autònoma per a organitzacions que es preocupen pel futur.

Responsable del projecte

Emma Hague, fundadora (South West England Fibreshed), i Deborah Barker, fundadora (South East England Fibreshed)

Col·laboradors

Aquest projecte ha estat seleccionat com a part de FashionFutures, un nou canal de continguts que localitza sobre el mapa el treball de les persones que transformen el sector de la moda: dissenyadors, artesans, innovadors socials, educadors, líders comunitaris i comunicadors. Atlas of the Future es complau a associar-se amb Makerversity, amb el suport de The J J Charitable Trust i la seva xarxa d’amics de la moda.

Dóna suport a l’Atlas

Volem que el web de l'Atlas of the Future i els nostres esdeveniments segueixin disponibles per a tothom, a tot arreu i per sempre. Vols ajudar-nos a difondre històries d'esperança i optimisme per crear un demà millor? Si pots ajudar-nos, t'agrairem qualsevol donació.

  • Si us plau dóna suport a l’Atlas aquí
  • Gràcies!
Llicència Creative Commons

Comentaris

 

Porta'm a algun lloc
Tanca
Porta'm a algun lloc
Tanca
Llei de Protecció de Dades (LOPD).
En compliment d’allò que es disposa a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i de les Normes de Procediment aprovades pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, als subscriptors de l’Atlas of the Future se’ls poden demanar dades de caràcter personal, que s’incorporaran en un fitxer la responsabilitat del qual correspon a Democratising The Future Society, SL. Aquest fitxer s’incorporarà degudament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en compliment de les mesures de seguretat establertes en la normativa vigent. Els subscriptors poden exercir en qualsevol moment els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició en relació amb les seves dades personals. Podran fer-ho per correu postal enviant un escrit a Democratising the Future Society SL, Ref. LOPD, Calàbria, 10, 6-3 08015 de Barcelona (Espanya) i/o per correu electrònic, fent clic aquí. A més, el subscriptor haurà de comunicar a Atlas of the Future qualsevol modificació de les seves dades personals, per tal que la informació emmagatzemada per l’Atlas estigui sempre actualitzada i no contingui errors.
Tancar
Descobreix cada setmana els projectes que estan canviant el món