Coneix els científics forenses que aborden el comerç il·legal de fusta. Recorrent el món a la recerca de pistes, resolent crims i defensant la biodiversitat, pots considerar-los els Sherlock Holmes del bosc.

No acostumem a pensar en l’origen de la fusta de les nostres taules, cadires i prestatgeries. La trista veritat és que molta d’aquesta fusta ens porta al mercat negre global. Segons WWF, la tala il·legal representa entre el 15 i el 30% de tota la fusta comercialitzada a nivell mundial. Només a la UE, entre el 16 i el 19% de les importacions de fusta provenen de fonts il·legals.

Amb seu a Hamburg (Alemanya), el Thünen Centre of Competence on the Origin of Timber té com a objectiu aturar aquestes activitats il·lícites. Aquest excel·lent equip de científics forenses inspecciona tota mena d’objectes de fusta, des d’escultures fins a marcs de finestres i ukeleles, rastrejant els seus orígens i assegurant-se que no estiguin fets d’espècies d’arbres en perill d’extinció.

“El Centre es va fundar quan es va implementar el Reglament europeu de la fusta el 2013”, ens diu la Dra. Margret Köthke, científica de la Unitat Forestal Internacional. “Aquest reglament va prohibir les importacions de fusta de fonts il·legals als estats membres de la UE. Per tant, cada producte de fusta que entra a la UE ha d’adjuntar documentació del lloc on es va extreure la fusta, on es va enviar, on es va processar, etc. Cal documentar tota la cadena de subministrament.”

No obstant això, mentre que els productes de fusta que entren a la UE han de ser controlats per les autoritats, els documents sovint es falsifiquen. Aquí és on intervenen els detectius de la fusta d’Alemanya. Experts en la detecció de falsificacions de documents, l’equip pot detectar certificats i documents duaners falsos. Després poden explorar un arsenal de 35.000 mostres de fusta de 12.000 espècies diferents d’arbres (una de les col·leccions científiques més grans del món) per determinar el tipus i origen del producte en qüestió.

Les sol·licituds d’inspecció anual han augmentat un 30% des que es va fundar el Centre fa 8 anys. El 2019, l’equip va dur a terme gairebé 1.600 investigacions basades en unes 20.000 mostres, amb consultes procedents d’arreu d’Europa. I mentre les inspeccions han augmentat, les declaracions il·lícites han disminuït. “Aquí hem fet un gran progrés”, diu el Dr. Gerald Koch, director de Wood Research.

Durant una de les seves investigacions més decisives, els científics van treballar amb WWF per analitzar les marques de carbó vegetal a la UE. No només van trobar que dos terços dels productes van ser declarats incorrectament, sinó que també van detectar rastres de fusta tropical protegida del Paraguai i Nigèria, països on abunda la tala il·legal. Prova que ni la barbacoa està fora de perill de la tala al mercat negre. Els resultats van causar un gran enrenou en els mitjans, van generar controvèrsia en la indústria i, com diu Gerard, “van crear molta consciència”. Molts supermercats van deixar de vendre productes de carbó vegetal a causa de la pressió dels consumidors i, posteriorment, un dels productors de carbó vegetal més grans del món va ser desposseït de la seva acreditació forestal sostenible.

El Centre reconeix la importància del seu treball com a eina per protegir la biodiversitat arreu del món. “Al voltant de 13 milions d’hectàrees de boscos es destrueixen cada any al planeta. Això és més que tota la superfície forestal d’Alemanya. Una part significativa és atribuïble a la tala il·legal”, expliquen. “Les conseqüències per al medi: quan la fusta es tala il·legalment, es violen els estàndards de la pràctica forestal i s’ignoren els principis de la gestió sostenible. La mala pràctica en el procés de recol·lecció causa danys al sòl forestal. Això, al seu torn, amenaça la biodiversitat i l’estabilitat dels recursos forestals. El resultat és una desforestació a gran escala, acompanyada d’un augment de les emissions de CO2.”

A part de les preocupacions ecològiques, el tràfic de la fusta també té conseqüències nefastes per a les economies i comunitats locals, especialment a Àfrica, Àsia i Amèrica de Sud, d’on procedeix la major part de la fusta de mercat negre. “La tala il·legal priva els estats involucrats de tenir ingressos provinents d’impostos i tarifes, a el mateix temps que fomenta la corrupció. A més, la destrucció dels ecosistemes amenaça el suport de les comunitats als països afectats.”

Els científics ara estan intervenint i donant suport directament a aquestes comunitats. En compartir la seva experiència amb científics locals de països productors de fusta, l’equip espera arribar a les arrels de la tala il·legal. “El Centre participa en la formació de científics de països productors de fusta i en el suport a la creació de laboratoris de referència genètica a l’Àfrica, l’Amèrica del Sud i Rússia en el marc de la cooperació internacional. En el futur, aquestes unitats podran realitzar algunes inspeccions de fusta ‘in situ’.”

En general, la sensibilització és fonamental per als objectius del Centre. L’equip organitza tallers arreu del món, ofereix la seva experiència en fires d’instruments musicals i museus, i ofereix mostres de fustes tropicals rares per a exposicions, tot amb l’objectiu de divulgar el problema de la tala il·legal. Fins i tot han desenvolupat una aplicació d’identificació de fusta, que qualsevol pot utilitzar per assegurar-se que la seva tauleta o els seus penjadors no estan fets d’espècies d’arbres protegides per la CITES (la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres).

Compartint la seva experiència, Gerald diu que espera inspirar una xarxa internacional de detectius de la fusta que puguin salvar els arbres en perill d’extinció. “El nostre principal objectiu és promoure i oferir informació en aquest context, que pugui motivar persones de tot el món.”

AccióAtlas: Converteix-te en un detectiu de la fusta descarregant l’aplicació CITESwoodID app.