Les coses que la NASA vol fer d’aquí a poc són “realment difícils”.
Per això l’Steve Rader, subdirector del Centre d’Excel·lència per a la Innovació Col·laborativa de la NASA, valora la manera en què l’agència espacial aprofita el poder i la diversitat de les persones.
Vam descobrir el poderós coet Saturn V amb aquest entusiasta de l’abastament multitudinari per conèixer els reptes actuals de la NASA (i del llibre The Martian).
Rader se n’aniria a Mart ara mateix
Steve Rader:
Tot el que fa la NASA és únic. Si se’ns intenta comparar amb una empresa que produeix avions o automòbils, no és just, perquè elles produeixen centenars d’unitats del que sigui, la qual cosa fa que els seus programes de prova siguin acumulatius durant un període de temps considerable. Nosaltres només tenim una oportunitat.
El que està fent l’Estació Espacial Internacional (ISS, per les sigles en anglès) és miraculós. Reuneix una comunitat internacional de persones que no sempre tenen la mateixa ideologia política però que han estat treballat juntes durant quinze anys. El programa Apollo és colossal.
Quin nivell de sofisticació tecnològica es va a aconseguir amb el Saturn V? El teu iPhone té més potència que l’electrònica d’aquest vehicle sencer. Si t’hi fixes, són només quatre taulons embolicats amb filferro.
Cal tenir-los ben posats per sortir a l’espai
La gent no s’adona que a la superfície lunar no hi ha ni pluja ni vent. Quan un asteroide la colpeja, tot es converteix en pols fina, com quan es trenca un vidre. Si et freguessis les mans amb la pols lunar, probablement et començaria a sortir sang. Per a alguns materials com, per exemple, les juntes de goma, això és molt problemàtic.
A la Lluna és fàcil estimbar-se en una vall de la mida del Gran Canyó. Com que no hi ha atmosfera, no hi ha un efecte d’esvaïment visible, tot es veu igual. Si un Exploration Rover està mirant una muntanya, pot semblar que es troba a un quilòmetre de distància quan en realitat n’està a cent.
Jo treballava a l’Estació Espacial. La meva dona era la instructora en cap de l’Expedició 1, el primer equip que va fer una estada de llarga durada a l’ISS. Acaben de celebrar el seu 17è aniversari. Això és un èxit enorme, però gairebé mai surt a la premsa. És allà dalt, sempre, fent coses increïbles.
Saturn V va participar en la missió d’enviar l’home a la Lluna a finals dels anys seixanta
Quan aterrem a Mart… potser ja hi tindrem instal·lat un equip de gravació de 360 graus, a punt per gravar tot l’aterratge i mostrar-nos aquest primer pas en temps real. Potser podrem fins i tot triar si volem veure l’angle de la càmera des del casc o des del lateral.
Per celebrar la publicació de The Martian (El marcià), vam tenir aquí l’escriptor Andy Weir. La gent veu la NASA en la ficció i es pregunta què és el que fem realment. En el llibre de Weir hi ha una descripció molt realista d’això i, a la pel·lícula, hi ha nou tecnologies reals de la NASA.
Prova del Lunar Electric Rover (LER) en el desert de Flagstaff, Arizona
Circula la idea errònia que la NASA només s’ocupa de l’espai. Però hem inventat coses com ara l’escuma de memòria i les lents resistents a les ratllades. Col·laborem amb experts que van des del camp de la biologia fins al de l’astronomia, passant per experts en gestió de dades, i fem servir, cada vegada més, els mètodes de l’abastament multitudinari per trobar solucions innovadores a problemes difícils.
La NASA té molta gent realment intel·ligent. Però, siguis qui siguis, mai tens totes les persones més intel·ligents d’una àrea d’especialització determinada. Solem tenir molt èxit en atreure el públic dient: “Aquí teniu totes les coses genials que fem!”. Quan tenim reptes i demanem ajuda al públic, li estem demanant que col·labori a un nivell completament nou i interactiu.
La gent està participant en el futur. Més d’un terç de les poblacions del món són a la xarxa, i el canvi s’accelera. A mesura que les persones s’adonen de les seves oportunitats de participació, poden anar entrant a formar part de les solucions avançades, que, en el passat, solien quedar-se amagades darrere de les portes de la indústria.
Els reptes sacsegen les coses. Plantegen problemes, adquireixen coneixements i giren, amb premis que poden anar des d’un parell de milers de dòlars fins a un milió. Les multituds et donen les respostes més innovadores de tota la humanitat, la qual cosa és sorprenent.
No pots estar mirant sempre a tot arreu. Mirar cap a l’univers és la part difícil. Des del 2011 la NASA ha ofert noranta reptes diferents. En aquest moment en tenim oberts quinze, i així ens podem aprofitar d’una comunitat competitiva de milers de persones amb l’experiència adequada, que treballen per resoldre el nostre problema.
Trucant a tots els codificadors
Hi ha tota una ciència al voltant de la diversitat i la innovació. Sovint, les universitats i els governs publiquen problemes difícils que no han resolt des de fa anys. El MIT va descobrir que el 70% de les vegades que hi va haver un avenç important, aquest provenia d’algú que no pertanyia al camp de la persona que va publicar el repte.
La Centennial Challenge busca la manera d’imprimir cases en 3D en altres planetes, fent servir terra i residus de plàstic. Nosaltres també estem intentant millorar els mètodes de prova dels vestits per a l’activitat extravehicular (EVA) i buscar maneres de fer maons de regolit lunar.
Ajuda la NASA a actualitzar el Robonaut 2. Volem que aquest robot humanoide, que és altament hàbil, aprengui a reconèixer les eines i a usar-les de manera autònoma. També tenim reptes en recerca de dades, pròtesis per a veterans de guerra i màquines bioinspirades per fer exercici.
Robonaut és una col·laboració entre la NASA, General Motors i Oceaneering Space Systems
Gairebé totes les grans innovacions tenen un ying i un yang. La intel·ligència artificial ens permet resoldre alguns dels greus problemes que la intel·ligència humana no pot solucionar. L’aprenentatge automàtic i la realitat virtual m’entusiasmen. Qui diu que les persones normals i corrents no han de poder explorar llocs per tot l’univers gràcies a la realitat virtual? La tecnologia ho està fent possible (allò que pot ajudar la humanitat probablement també la pot destruir).
Soc fonamentalment optimista pel que fa al futur. Tot i que les persones se senten aclaparades per les notícies negatives que passen al món, hi ha moltes més coses positives de les que sembla. La vida de les persones segueix millorant de moltes maneres, i la innovació i la col·laboració estan augmentant. Aquest és un moment realment increïble.
Som just al començament del que és el crowdsourcing (abastament multitudinari). He estat publicant els reptes de la NASA a Freelancer.com per veure fins on podem arribar. Sembla un gran projecte, perquè hi ha 16 milions de persones que ja el fan servir, però el que he estat executant és només un petit programa de proves. Quan veus com la NASA està incloent el públic en el crowdsourcing i els desafiaments, t’emociones!
Si pogués tenir qualsevol FuturePower, jo, per descomptat, voldria volar. Que si aniria a l’espai? I tant! Ara mateix!
Un coet especial utilitzat específicament per provar el sistema d’avortament de l’Apollo
Steve Rader va parlar amb l’editora de l’Atlas Lisa Goldapple. Actualment treballa en un equip que està intentant aconseguir cinquanta reptes finançats. Llegeix més sobre els reptes del govern i els reptes de la NASA a NASA Solve.
Fotografies: Lisa Goldapple al NASA Rocket Park, Houston, EUA.
