“El planeta pot sobreviure perfectament sense nosaltres, així que som nosaltres els que ens hauríem de plantejar què estem fent malament.”
La passió d’Easkey Britton per l’oceà és inqüestionable. Membre d’una família de pioners en l’àmbit del surf a Irlanda, ha estat campiona d’aquest esport al seu país fins a vuit vegades i va ser la primera persona en navegar pels mars de l’Iran. Com a sociòloga, investiga la connexió íntima i inextricable que els humans tenim amb els oceans i també com aquesta pot afectar la nostra salut física i mental. Com a tenaç defensora dels oceans, ha estat cofundadora dels projectes Like Water i Wavemaker Collective, la finalitat dels quals és precisament enfortir aquest vincle.
En un moment de màxima alarma pel que fa a la contaminació dels oceans i al canvi climàtic, i amb el conseqüent risc de pèrdua de biodiversitat, el coratge, la tenacitat i la saviesa d’Easkey Britton ens fan més falta que mai.
En mig d’un mar de problemes i despropòsits mediambientals, aquestes són les valuoses reflexions d’aquesta ‘FutureHero’ dels oceans.
Easkey Britton:
L’oceà ha modelat la meva identitat i m’ha donat un sentiment de pertinença. M’agrada posar-me al límit, ser allà on la força de l’oceà Atlàntic topa amb les roques escarpades. Sempre he estat conscient de fins a quin punt m’afecta l’energia del mar, com em sento de present i flueixo, per exemple, quan faig surf.
Treballo en diferents àmbits i disciplines per entendre millor la relació entre les persones i el mar. M’interessa veure com podem posar a la pràctica els coneixements adquirits i convertir les idees en accions, per això compagino la investigació científica amb l’activisme… i també amb altres mons!
El nostre problema principal és la ‘DESCONNEXIÓ’ amb majúscules. Hi ha una bretxa enorme, tot i que artificial, entre la societat i el mar, malgrat que el mar determina completament la cultura i la societat i, a la vegada, nosaltres determinem l’estat del mar. M’interessa molt veure com aconseguirem superar aquesta DESCONNEXIÓ i si serem capaços d’admetre fins quin punt estem vinculats al mar.
El meu objectiu és aconseguir que la gent senti més connexió amb el mar, fins i tot quan no el veu. A la Universitat Nacional d’Irlanda Galway formo part d’un equip interdisciplinari de recerca de tota Europa per al projecte SOPHIE, finançat pel programa UE Horizon 2020, que defensa els mars, els oceans i la salut pública a Europa.
La gent pot participar en aquest projecte de diferents maneres: bé unint-se a la conversa i a la xarxa d’experts i defensors de la salut dels oceans i humana a través del grup de LinkedIn, bé explicant les seves experiències amb el mar en una enquesta en línia a teamupwithsophie.eu.
‘Oceans i salut humana’ és un nou camp de recerca emergent. El més interessant és que permet constatar l’evidència científica a partir de la nostra pròpia experiència pel que fa a la salut i el benestar. I això pot ser una un aspecte molt poderós per connectar-nos novament amb el mar.
Estic convençuda que l’oceà pot també ser una gran eina d’aprenentage per als líders. Hem de reconèixer els beneficis que submergir-se en la natura, i especialment en el mar, té en el pensament creatiu.
Com a surfista, sento una forta connexió amb el mar. En això també han influït les històries que em va transmetre la meva família, pionera en el món del surf, i el sentiment de pertinença a Donegal (regió costera al nord-oest del país). De petita anava d’excursió amb la família als llocs més remots de la costa i acampàvem a la platja. A la part posterior de la furgoneta, la meva germana menuda i jo ens arraulíem entre els nostres pares. Recordo l’emoció de quedar-me desperta fins tard per escoltar el soroll de l’onatge o del canvi de marea.
El coratge és una de les millors qualitats que pots tenir. Sempre m’he sentit còmoda abandonant la meva zona de confort per anar cap a territoris desconeguts. Des que tinc memòria, el mar i el surf han estat elements vitals per mi. M’han fet adonar-me que, darrere de la por, hi ha quelcom més important. Aquesta curiositat i aquest desig d’abraçar allò que desconec, d’anar fins al límit i acceptar la por, és una eina de lideratge molt poderosa, que he après gràcies al surf. És un tipus de coratge que admet la pròpia vulnerabilitat i l’art de deixar anar.
El meu repte constant és trobar això que anomenem ‘equilibri’ i també els propis límits. Tinc una necessitat constant de generar canvis, de millorar la situació… Però he comprovat que estar contínuament en acció em deixa exhausta. Em vaig adonar que, si seguia aquest patró, cap a mitjans d’any, la meva salut física i emocional minvava. Per trencar aquest patró, vaig començar a analitzar aquells moments en que em sentia més viva i plena d’energia i aquells altres en que estava més esgotada. Ara estic començant a sentir una connexió més íntima entre el meu cos i l’entorn, la lluna i les marees, i aquesta connexió m’apodera.
Mai em sento tan viva com quan, a l’hivern, em submergeixo o faig surf a les aigües fredes de l’oceà. Soc tan feliç! L’aigua freda m’activa totes les cèl·lules del cos. He estat al mar tota la vida, sobretot amb el vestit de neoprè, al que també anomenem ‘pell de foca’. Però despullar-se completament i sentir el contacte directe amb l’aigua és increïble. Durant els dos últims anys he passat més temps a la costa oest i això m’ha permès augmentar la meva tolerància a aquestes immersions d’aigua freda.
La meva inspiració o “FutureHero” per a l’oceà és… la meva amiga Ayana Johnson, fundadora i directora d’Ocean Collectiv. És biòloga marina i una gran activista pels oceans, que lluita per aconseguir un oceà sa a partir de mesures socialment justes. Ayana és també la veu de moltes dones científiques. Recentment s’ha pronunciat contra els atacs de l’Administració Trump a l’evidència científica al canal MSNBC i sobre la importància de defensar la ciència (#StandUpForScience) i fer-la servir per prendre bones decisions polítiques, especialment davant del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
El meu pròxim pla és… escapar aquest estiu a una petita illa de l’oest d’Irlanda, a la meva caseta al costat del mar, per escriure un llibre. També treballaré en un mòdul sobre els efectes del mar en la salut física i mental per Protect Blue, un nou programa incubadora de 10 setmanes, que em sembla que serà molt divertit i creatiu.
Hi ha un vincle inextricable entre la salut dels oceans i la dels humans. Vull continuar creant espais on puguem tenir converses profundes sobre la importància dels oceans; on sigui possible imaginar, preguntar-se, explorar… Espais que fomentin més la creativitat i la connexió i no tant la competitivitat i el resultat. Em sembla que això és més fàcil a la natura, així que potser hauríem de repensar els espais on aprenem, ensenyem i treballem… i com ho fem.
El planeta pot sobreviure perfectament sense nosaltres, així que som nosaltres els que ens hauríem de plantejar què estem fent malament: com ens sentim? per què ens fem mal a nosaltres mateixos? per què hi ha tantes desigualtats?
Necessitem habilitats per connectar amb els altres, expressar-nos d’una manera més autèntica i ser més empàtics. L’any passat vaig participar en un taller molt potent sobre ressolució de conflictes i entorns restauradors. Sento que aquest tipus de treball és fonamental. Quan ens qüestionem antigues creences estem fent una passa endavant cap a una comunitat més inclusiva i diversa a nivell global.
El bodysurf ens ajuda a equilibrar-nos. Com diu la psicòloga ecologista Judith Holloway, quan, a través d’una experiència compartida i immersiva, superem la creença de l’alteritat, d’estar separats de la resta de persones, podem connectar més i millor amb els altres. M’agradaria que tots tinguéssim l’oportunitat de submergir-nos en el mar per fer bodysurf, d’aprendre de nou a jugar amb les ones com quan érem petits. Seria fantàstic que els líders mundials es reunissin per viure una experiència com aquesta, no?!
‘Fixing the future’ -o millorar el futur- vol dir centrar-se en les solucions. El mal que estem generant a tots nivells és aclaparador. Dit això, crec que posem massa èmfasi en els problemes i no parlem prou d’aquelles persones que intenten respondre a aquests reptes. Què podem fer? Quines solucions s’estan implementant? Hem de fer servir l’educació, la consciència i l’empatia per re-connectar de nou. És un repte relacional, social, cultural, psicològic i espiritual. Necessitem que aquesta gent sigui als llocs de presa de decisions.
Si pogués tenir un ‘FuturePower’, seria el d’eliminar la contaminació acústica de l’oceà. Estic trasbalsada per la quantitat de soroll que els humans estem generant i per les greus conseqüències que pot tenir per la vida marina. Quan aquest soroll s’atura, torna la pau i l’harmonia del so de les onades, l’efecte positiu és immediat.
AtlasEvent ► Easkey Britton va ser un dels ponents de les jornades Fixing the future 2019 a Barcelona.